Qu’es curios :desempuix la debuta de l’epidemia (o de la pandemia) ,digun n’a parlat sus Gasconha.com deu Coronavirus, de l’embarrament forçat qui es vadut la nòsta vita vitanta deus darrers uèit jorns.
Sonque’un deus amics de gasconha.com qui s-tarritè en privat de que los darrers locutors natuaus e puixquin desapareixer en quauques setmanas pramor deu passatge deu virus Coronà. Benlèu. Preguem tà que non s’endevieni pas.
Mèi anar mèi que podem començar a guaitar çò qui a cambiat dejà en lo nòste environament.
Non sèi pas s’ac atz remercat com jo mes la navetat mager d’aquestes darrers jorns qu’es lo tornar deu silenci. L’absencia de veituras, de petahums e de camions a las carrèras e a las rotas que deixa plaça au silenci de d’autes cops, moments que digun deus qui viven adara n’avon pas jamèi coneixut, lo silenci de la debuta deu segle vint quan los utis e veicules motorisats qu’eran riales.
Quauqun e’m haso arremercar que s’i mancan adara las veituras a chivau, benlèu. Los estatjans damorats en las vilas,adara com desertadas, qu’ac notan tan plan com lo vuèit de las carrèras, de las granas perspectivas urbanas, plaças, avienudas.
Mes a la campanha on sui embarrat, en pais de Gòsse, aqueth silenci que deixa plaça a un extraordinari concert d’auseths de punta d’auba au so-coc, auseths diferents d’un moment a l’aute deu jorn, mes qu’i han a tira qui pòt tà plear lo vuèit deu sienci com se’s diseren los uns aus auts que, tén, qu’es lo moment d’en aprofièitar adara qu’aqueths trastucaires tapatjos e cridassers d’umans e’ns deixan tranquilles !