Gouyat, tu qui t’en bas quan noeytéye lou moundé,
Ta cerca lou cami qui mie enta la luts, Porte-t’en ta cabaù lou couradyé en aboundé, Permou nou-y troubéras nade pièle d’escuts ! Qu’èy û purmè débé d’amassa hourtalesse Permou qu’arrountera-s balères e trébucs ! Qu’èy lous camis d’aysiè qui perdin la yoénesse, E ta-y bédé mèy loegn que caù puya lous tucs ! Ségu, qu’èy mèy aysit lou cami qui débare ! Lou qui pòdin bacha chens trop Mes qu’èy troben toutû lou broc et la gabarre, E dus quantes grabès d’oun nou podin tira-s ! Qu’èy ataù ! Qu’èy la ley ! La bite, qu’èy la guerre ! Mes countré si-médich que la caù ha d’abord ! Permou lou cascanté et tabé qu’en s’apère, En dab lou culté en sus dous poudés e de l’or ! Lous tentèris ataù, que hèn la bite crude ! Si-t bolin réquéri, réguilhe countre aco ! E sustien lou coumbat dou qui n’a pas ayude, Même en passa per pèc, dèche-t parla lou co ! Mes nou t’attengués pas nade récounéchense : Lou bé, n’a pas oeré tesic de nad garant ! Û gus que pod esta plé de mariboulence, E tirat dou bésougn, que pod badé û tyran ! L’omi rétors, si dab bertut é s’apoulingue, Qu’èy ta poudé passa per aquet qui n’èy pas ! Mes paréché aci bach, qu’èy aco qui destingue ! Mes la bère bertat, ére, nou pod Lou moundé parbiengut, et, que trachamandéye… Tu, saye de n’ana de dret e chens menti ! Dé ségu, lou Bécut qué-t ba disé a l’aùrelhe Drin de t’encrapula en ta poudé abouti ! N’escoutés pas ! Dèche lou mounde aù sou tapadyé ! Qu’èy sounqu’ oussérilhère enta l’éternitat ! Mes tu que troubéras abans la fî dou biadyé, Lous qaùques coumpagnous qui bibin d’amistat ! |
Gojat, tu qui te’n vas quan nueiteja lo monde
Tà cercar lo camin qui mia entà la lutz, Pòrta te’n tà cabau lo coradge en abonde, Permo no’i troberàs nada pièla d’escuts ! Qu’ei un purmer deber d’amassar hortalessa Permo qu’ahronteràs valèras e trebucs ! Qu’ei los camins d’aisièr qui perden la joenessa, E ta’i véder mèi luenh que cau pujar los tucs ! Segur, qu’ei mèi aisit lo camin qui devara ! Lo qui podin baixar xens tròp espederrà’s, Mes qu’i tròban totun lo bròc e la gabarra E d’uns quantes gravèrs d’on non pòden tirà’s ! Qu’ei atau ! Qu’ei la lei ! La vita qu’ei la guerra ! Mes contre si-medix que la cau har d’abòrd ! Permo lo cascantèr eth taben que’ns apèra, E dab lo culte en sus deus poders e de l’aur ! Los tentèris atau, que hèn la vita cruda ! Si’t vòlen requerir, reguilha contre aquò ! E sostièn lo combat deu qui n’a pas d’ajuda, Meme en passar per pèc, dèixa’t parlar lo còr ! Mes non t’atengues pas nada reconeixença : Lo ben n’a pas goaire tesic de nat garant ! Un gus que pòt estar plen de malivolença, E tirat deu besonh, que pòt vàder un tiran ! L’òmi retòrs, si dab vertut e s’apolinga, Qu’ei tà poder passar per aquèth qui n’ei pas ! Mes paréixer ací baix, qu’ei aquò qui destinga ! Mes la bèra vertat, era, non pòt crompà’s Lo monde parviengut, eth, que traxamandeja… Tu, saja de’n anar de dret e xens mentir ! De segur, lo becut que’t va díser a l’aurelha Drin de t’encrapular entà poder abotir ! N’escotes pas ! Dèixa lo monde au son tapadge ! Qu’ei sonque osserilhèra entà l’eternitat ! Mes tu que troberàs abans la fin deu viatge, Los quauques companhons qui vivin d’amistat ! |
Lexique :
1) Balères=Désagréments.
2) Gabarre= Le genêt épineux géant.
3) Apoulinga-s= Se parer.
4) Bécut= Le Diable ( représenté souvent avec un bec de rapace).
5) Ousserilhère= Fosse commune des Ossements.
6) trachamandejar=jacasser
Alexis Arette, deceme 2017 ?
Aquera poesia que m’esto estada enviada lo mes mort passat curiosament per un occitanista de Bordèu çò qui es de notar puixqu’Alexis Arette n’es pas considerat com un membre d’aquera ganaderia e doncas qu’es un geste positiu : un poèta gascon qu’es un poèta gascon e punt… Qu’es un poema d’estile tradicionau a la faiçon deu segle XIXau. Non pensi pas que sia estat dejà imprimit o editat enlòc. Que l’avevi recebut en grafia febusiana (o "moderna") com aqui dessus mes qu’èi volut taben botar a costat ua version "alibertina" entaus qui auren dificultats dab la permèra.
Quan botèi aqueth"Gojat" suu siti peu permer còp qu’esperavi lo poeta biarnes non m’arcasteré pas aquera publicacion « sauvatge » (sus un media pas comerciau totun) ! Mentretant Alexis Arette qu’a plan volut autorizar aquera publicacion (dab ua petita modificacion) ; qu’en sii arremerciat.
L’important d’aquèth poema, çò’m par, qu’es lo hons, la morala com la d’un Seneca : com ac escrivoi au mon correspondant l’arreguitnaire Arette qu’es un chic lo nòste Seneca uèi lo jorn .