- Tederic Merger

esvarjar, esvariar

français : effrayer, épouvanter, troubler

 

Grans de sau

  • Je ne connais "esbariar" que dans le sens de répandre, éparpiller, etc.

  • Palay dit ceci :
    Multidiccionari francés-occitan

    « esbarrejà (G. Big.) ; esbarrià (L.) C. barrejà ; disperser, éparpiller. » barrejar, esbarrejar, esbarriar = verser, répandre, mélanger

    Entre esbarriar et esbariar, il n’y a que la différence du r double ou simple, qui en gascon s’entendait.
    Et pour le lieu Les Esbariats (Lartigue), ce peut être aussi bien Les Esbarriats, avec double r ; il me semble l’avoir vu aussi comme ça ; et en plus, on a ailleurs des toponymes "Barrejats".
    Je vais apporter des modifications en ce sens...

  • Ce sont des homonymes :

    esvariar "effrayer" (à relier à variare, à vérifier sur le FEW)

    esbarjar "éparpiller" (c’est le mot de mon dialecte), contraction d’esbarrejar que l’on trouve en bazadais.

  • A Dacs qu’èi tostemps entenut a destriar
    1. esbarrejar (= verser dessus, en saupoudrant, en répartissant ; ex. esbarrejar lo sucre sus las ahragas), e
    2. esvarjar, deverbau esvarge (effroi). Lo sens que pòt estar mei o mensh hòrt. A casa qu’avèm la forma francizada esbargé (= distrait, dans la lune). L’accent tonic qu’ei tostemps suu -à- : qu’esvargi, qu’esvarjas, qu’esvàrjam ; e que que pensi qu’ei diferent de
    3. variar : que varii, que varias, que varíam.
    En estar hòrt semblables los tres vèrbes, be’s cau aténer a mesclanhas e influéncias enter los tres. Per exemple un esvarjat que’s ditz meilèu un variat en Armanhac, segon ua amiga de per ’quiu. E ua auta amiga, mes de La Seuva, que’m dishó un còp :
    Avisa ! la lèit que barreja !
    (Attention, le lait déborde)

  • En tot aver en cap que los tres mots e pòden… barrejà’s, òm que’s pòt har ua idea deus camps semantics sonque en dar ua paginejada aus vielhs diccionaris :

    Cénac-Moncaut
    variar - varier, changer.
    esbarjar - égarer, étourdir, désorienter.
    esbarrigar - répandre, aller de çà, de là, chercher.

    Foix
    varièr - vertige.
    esbarrei - éparpillement.
    esbarriar - éparpiller, disperser çà et là.
    esbarriat - dispersé çà et là ; errant, vagabond.

    Lalanne
    desbarrejar - démêler.

    Lespy
    variar - varier, déraisonner.
    barrejar - répandre, disperser.
    barrei - action de répandre, de disperser, jeter çà et là, pêle-mêle.
    esvarjar, esvargèr, esvarge, esvargiu - effrayer, etc.

    Meaule
    barrei - mélange.
    varjat - (qui a) mauvais caractère.

    Moureau
    barrei - mêlée.
    barrejar - mêler, enchevêtrer.

    Palay
    abarrejar - mélanger ; mêler.
    variat - insensé, toqué, fou, qui ne sait où donner de la tête.
    barrejar - répandre, verser, disperser, dissiper ; = abarrejar.
    esvarjar - effrayer, épouvanter, troubler.
    esvarjat - effrayé, affolé, maboul, sans suite dans les idées.

    Saint-Gaudens
    variat - varié, écervelé, évaporé.

  • Ací un exemple qui muisha las formas que’s mesclan e que varian hòrt segon los parçans.

    Totun un hum de poesia que s’esbarjava pr’aquí capvath dab lo calamet de l’aulhèr…
    C. Dauger

    Ua forma d’entà Aira, prononciada [sesbarʒaβə], on lo sens b’ei lo de se répandre. En estar senhalada en Vasadés per Gaby, que pòdem supausar que sii tanben la d’Armanhac.
    Au reboish, un Paul Cey de Bigòrra qu’escriu :

    Tres gotas de sang caut qu’an tintat tres vriuletas
    Esvariadas per aqueth estrange arrós.
    (→ saisies)

    E aciu la metrica que vòu esvari-adas [esbariˈjados] [4] donc, probable, la conjugason : qu’esvaria [kesbaˈrijo].

  • E tà clavar, shens en·hartà’vs dab exemples, un petit estudi deu còrpus que sembla d’endicar que los bearnés emplegan quasi solament esvarjar, au sens primari d’espaurir, eishantar (effrayer), e segondari de desaviar, estavanir (déboussoler), etc. ; mes los parlars shalossencs, maritims e lanusquets qu’an sustot las variantas d’esbarrejar / esbarriar / esvarjar dab lo sens espandir, mesclar.
    A çò qui sembla, lo parçan qui justament coneish e destria clarament los dus qu’ei lo de Dacs, au pivòt deus parlars sud-gascons e lanusquets…


Un gran de sau ?

(identification facultative)

  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document