Proposicion de prenom feminin : Lina Joan Breç

Ne tròbi pas enlòc (ni a Isolina, ni a Catalina, ni a Belina...) suu site la proposicion de "Lina" com prenom feminin.

Que lei capvath los sites francés que (com lo son equivalent francés "Line"), qu’ei un diminutiu qui pòt estar restacat a un aute prenom (Adèla/Adelina, sustot, mes un hèish d’autes tanben), mes que sembla d’estar considerat com un prenom en si-medish, a mei anar mei.
E saberetz se i avo ua "Senta Lina" quauque còp ?
Que l’agrada mei "Lina" (pr. "Linà") a la hemna, que "Line" (a la francesa). E jo que’m disi que, en hicar l’accent tonic suu "i", ne s’i enten pas tròp si lo -a atòne ei prononciat a l’occitana o com en tota auta lenga romana.
De mei, qu’ei un prenom atestat, chic emplegat peu moment (que’m brembi totun d’ua cèrta "Tatà Lina", vesia deus mens cosins de Corrèsa), qui poderé estar batlèu pro de mòda.
Que soa pròche de "Nina" qui ns’aimam hèra tanben. Que’n pensatz vosautes ?

Mercés peus vòstes avis.

PS : excusatz-me d’escriver hens aquesta rubrica "gran de sau", mes lo men comentari n’esto pas pres en compte hens la rubrica "Proposicion de prenom".

P.-S.

Adishatz Joan Breç !
Desolat per la "non presa en compte" de "Lina" dens los prenoms de Gasconha.com.
Ua explicacion : qu’arrecebem un briu permanent de prepausicions de tota mena, e la prauba "Lina" que passèt, probable, inapercebuda.
Mès qu’i vau espiar de mei pròche.
Entà’vs har drin sorríser, ua lista de las darrèras prepausicions de prenoms arrecebudas. Veiratz que i a de tot :
gasso, Aïela ("C’est le nom d’un des titre de Castelhemis..."), tibaut, embon, enbon, zelea, emilie, battit, FONTANES, emilie, denÿs, lalou, silo, CHIMELLE, tarroc, Béchade, milena, Inian

[Tederic M.]

Grans de sau

  • Quan vedi la lista deus supausats prenoms gascons propausats a Tederic, que’m demandi si la gasconitat a quauquarren de veder aqui ; qu’èi l’impression au contrari que lo pretexte gascon es aqui un element mèi deu coble in.hernau estandardizacion /anomisacion ; que vui diser que l’individualisme occidentau ensaja atau de luitar desesperadament contre l’estandardizacion (mondiala cada cop mèi) impausada per l’anar de las nostas societats.
    Un prenom que serveix normalament en la maja part (totas, de heit, dinc a benlèu trente ans en darrer) de las societats umanas a restacar un navèth membre de la familia a ua tilha, ua tradicion a beths cops religiosa o quasi religiosa, a brembar antics membres de la familia, antics amics, totes considerats com exemples possibles tau recent vadut.
    Dens la mania deus prenoms cada cop mèi extravagants de las nostas societats shens memoria, mei aluenhadas d’ua tradicion de vertat qu’es lo modela consumidor qui s’ahortix : los noms "originaus" (pas tant qu’aquo ; veder totes los Kevins, Samanthas e autes eslorits au medix cops...) que’m semblan de la medixa traca que los noms originaus tanben donats aus cans, gats e autes "signes exteriors" de personalitat.
    E’m temi la moda deus prenoms "gascons" (pas totes, de segur, mes la maja part) qu’em sembla part de la medixa logica, ailas !

  • Gerard,
    N’i a pas de mòda deus prenoms gascons.
    N’i avosse ua, que’n serí content.
    Que consideri que i a ua relacion hòrta énter l’identitat d’ua region o d’un pais e la pratica de balhar prenoms pròpis ad aquesta region/pais.
    Aquò que jòga dens los dus sens :
    Mei nombrós e serén los parents qui causissen prenoms gascons, mei l’identitat gascona auré de visibilitat ; e mei visibla l’identitat gascona, mei i auré parents qui causirén prenoms gascons.

    Doncas, la rubrica prenoms de Gasconha.com qu’ei estrategica !
    E qu’ei visitada per monde qui n’i coneishen pas arren a la Gasconha.
    Pr’amor d’aquò, que i a de tot.
    Mès si volem muishar la Gasconha, cau acceptar l’expausicion a tots los vents.

  • Tederic,
    Non dic pas que los prenoms gascons e siin de moda (com a tu, que m’agradaré hort !) mes tà jo, la maja part deus supausats "prenoms gascons" que’t perpausan la gent non a arren de gascon, mes au contrari tot d’aquesta voga de l’originalitat iper-individualista de tot escantilh que’s troba tan plan en monde totalament franchiman o endacom mei en lo "noste" occident d’adara..
    Credes de vertat que Gasso, Zelea, Battit, Lalou, Silo, Chimelle (!), Tarroc, Bechade (un nom de familha, quio) o Inian siin prenoms gascons de vertat ?
    D’on vendrian ? Qui los portèt hens las familias gasconas de tot temps ?
    Benleu en los cas de Gasso o Inian, que poderi imaginar quauqu’un en lo Haut Atge Mejan m’es qu’en dobti.
    Si ’m podes probar lo contrari, d’acordi !
    Que’t jogui ua botelha de floc si’m podes probar l’existencia d’au mens tres prenoms gascons de vertat hens la lista !

    Réponse de Gasconha.com :
    La lista qu’èi balhada qu’ei un exemple de çò qui recep Gasconha.com, e nat "prenom" de la lista n’estot validat coma prenom gascon, a maugrat que los criteris de Gasconha.com e sian hòrt permissius (que s’acceptan prenoms navèths coma "Titoan"...).
    Si’vs voletz amusar drin mei, que poderí balhar ua lista mei longa...
    Que i a de tot : n’i a qui se trompan (quan botan un nom de familha coma "Bechade"), n’i a qui se trufan, n’i a qui ne saben pas çò qu’ei lo gascon...
    E aquestas prepausicions que son en generau non motivadas e anonimas.
    Trobar un bon "candidat" dens aqueth mescladís qu’ei coma trobar ua agulha dens un palhèr...
    [Tederic M.]

  • Ok tad aquò dab Tederic. Ua lenga qui viu qu’ei ua lenga qui crea.
    Òsca tau prenom "Titoan" qui floreish aci, enlà (quitament se n’ei pas hargat a 100% a la faiçon nosta).
    Be seri curios de véder quin Gerard a aperat los sons mainatges !
    Tà jo un prenom "gascon" qu’ei un prenom qui a conegut ua evolucion populara gascona, qui esto balhat en un cèrt temps, d’un biais pro frequent a noste o qui ei de bon diser en occitan, qui "soa" de plan, qui arrespècta mei o mensh las règlas morfolexicograficas gasconas.
    E caleré dongas tirar tots los noms d’originas ebraïca, latina o germanica, Gerard ? N’i a pas qu’a espiar l’etimologia d’aqueste prenom...

    E tant de bon se los parents de uei lo dia e cèrcan a balhar ua "consonància" gascona aus prenoms deus mainatges a vàder, en aver drin mei de causida que non pas los chètres (per estar eficaçs) Pau o Pèir, Maria o Jana !

    Be cau compréner la nosta societat (on tot e cambia a mei anar mei viste, vertat !) entà essajar de non pas estar beròi despassats !

    NB : non m’i escadi pas a har los acents aguts dab aqueste ordinator. Mercés de me’n plan voler perdonar.

  • Ta Joan-Breç :
    Que suis d’acordi (a 80% !) dab la vosta definicion d’un "bon" prenom gascon a maugrat que mantengui l’idea d’ua necessari cadea afectiva en la transmission ideala de prenoms.
    Jaméi n’ei mentavut la necessitat d’etimologia ebraica, latina o germanica ; on atz trobat aquo ?
    Taus mons mainatges, que n’en ai pas cap, malaia, més ne’us auri de segur pas donat prenoms qui siin simples signes exteriors de la mia pregona originalitat, tà ne pas diser de la mia excepcionala intelligença !


Un gran de sau ?

(connexion facultative)

  • [Se connecter]
  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :


 

Sommaire Noms & Lòcs