Viatge a Gascunya #2 de Albert Hill
Divendres 17.08.2018
He dormit molt be aquesta nit, fins i tot a mitja nit he tingut que tancar les dos finestres de la marca Velux que tinc a la habitació ja que tenia fred. La finestra Velux es una alteració constructiva a la típica finestra de la Vall d´Aran que no era en el mateix pla de la coberta inclinada com la Velux sino que sobresortia de la coberta, i encara que estigués oberta l´aigua no entraba cap a dintre, com pasa amb la Velux.

Avui aniré a Auch (es pronuncia Oix) que es la capital històrica de la Gascunya i que está a uns 250 Km. de Vielha. Com vaig fer ahir he agafat la N230 espanyola passant per Aubert, Bossóst i Les, per conectar amb la N125 francesa passat per San Beat, Luscan i Montrejeau per agafar altre cop l´autopista E64, direcció Tarbes-Pau, encara que no gaire estona ja que a ma dreta a l´alçada de Lannemezan hi ha la carretera comarcal D929 que puja cap al nord cap a Auch.

Al cap de poca estona m´adono que aixó si es la Gascunya que jo volia veure i coneixer, el seu paisatge, els seus camps, les seves granjes i masies..... No hi ha casi cap vehicle a la carretera que es estreta pero sense cap revolt.
A l´alçada de Masseube, a uns 35 Km. d´Auch el cotxe de davant gira a l´esquerra i llegeixo que la desviació va cap a una població anomenada Esclassan i no es fins a quinze minuts després que es fa un llum dintre del meu cervell i recordo que en el meu arbre genealògic Hill hi ha una besavia que es deia Maria Ribera Esclasans de Vilafranca del Penedes i jo asseguraria que el cognom català Esclasans de Vilafranca te el seu origen en el petit poble de Esclassan de la Gascunya.
Tinc l´intenció de tornar cap endarrera pero l´objectiu del dia era Auch i decideixo seguir ruta i parar en aquest poble en el viatge de tornada.
El cognom Esclasans es molt rar a Catalunya encara que recordo que a la guia telefònica de Vilafranca del Penedés hi ha uns quants Esclasans i fins i tot a Wikipedia hi ha algun prohom amb aquest cognom.

A les afores d´Auch enllaço amb la N21 francesa que em porta directament al centre d´Auch i estaciono el cotxe en una zona blava on demano ajuda per poder pagar el temps d´aparcament, ja que esté que introduir la matrícula .......
Caminant uns deu minuts i per una suau pendent arribo al centre històric d´Auch, encara que abans faig un petit i merescut descans en una cafeteria. Després gaudeixo de la gran i aristocràtica plaça major i entro a la seva maravellosa basílica catedral gótica de Santa Maria on pagant 2,50 euros es pot gaudir de les seves 113 cadires de roure del seu cor que estàn al mig de la nau central i aixó treu profunditat a la nau central, però ja es conegut que els que manen volen estar sempre en el centre del poder.....
Estic una bona estona dintre d´aquest edifici tan especial i al sortir i passejar pel carrers històrics vec una gran llibreria molt ben sortida i pregunto al responsable de l´establiment si te a la venda un diccionari gascón-espanyol i l´empleat fa un gran sonriure i em diu que no es posible. A les hores demano un diccionari Gascón-Francés i l´encarregat pensa una mica i em contesta que es posible la seva existencia però que a la seva botiga no te cap exemplar.

Anant a buscar un lloc per dinar a prop del meu cotxe entro a una Biblioteca de barri o districte on dues senyores de mitjana edad estant parlant amb l´encarregada de la biblioteca que està sentada. No hi havia cap "client" de la biblioteca consultant o llegint llibres i pregunto si seria posible consultar un diccionari Francés-Gascón i ràpidament noto certa agresivitat en les seves respostes ja que estaven mes preocupades per si jo era soci de la biblioteca que era pùblica que en la meva demanda, així que vaig seguir el meu camí una mica contrariat.

Al voltant del cotxe no vaig trovar cap cafeteria o restaurant que em fes el pes i dintre del meu cap va tornar el poble de Esclassan i vaig decidir anar a dinar a aquest poble on vaig arribar al cap de 45 minuts.
Esclassan-Labastide
El poble d´Esclassan son quatre cases incloent.hi l´ajuntament pero hi havia alguna casa de molta antiguitat que em va arribar al cor.

Quant estava acabant de fer les fotografies pertinents arriba un cotxe amb matrícula francesa i una senyora baixa del cotxe i em pregunta on estem ¿¿¿¿ ???? Contesto que estem a Esclassan i l´ensenyo el mapa de carreteres que tinc i em diu que ella volia anar a Panassac que era el poble seguent abans de desviar-se.
A mes a mes em demana la ruta per arribar a Panassac i em veig obligat a marxar d´Esclassan i portar-la fins a Panassac.........sense comentaris.
Segueixo ruta i a l´alçada de Castellnau-Magnoac, a peu de carretera, hi havia el restaurant Du Magnoac d´aspecte molt francés on demano un menú de 18,90 que amb els extres acaba sent una factura de 25,50. El mentjar va ser molt correcte i la senyora molt amable encara que les mosques espanyoles hi vivien en la sala mentjador.
Després de dinar encara vaig poder gaudir de la carretera D929 i arribar fins a Vielha, no sense intentar altre cop entrar en el Brocanter Arteganè que seguia tancat i barrat.
Vaig descansar un parell de hores al hotel i al vespre després de "posar—me" guapo i per celebrar la meva trovalla "Esclassan" vaig tornar a gaudir del Restaurant Eth Bistro on vaig ser molt ben rebut, tant per la propietaria com per les noies del servei. De postres vaig demanar una olla aranesa dolça que en realitat era un "trampantojo" o imitació a un mentjar classic pero on els ingredients son imitats per altres.
La noia jove que m´ho va servir, amb un sonriure que encara recordo, em va dir..... Le he fet jo personalment per vostè.........
Continuarè......
Viatge a Gascunya #4 de Albert Hill