Ney pa poou Tederic

Castres-Gironde - Ney pa poou
N’ei pas paur = je n’ai pas peur
"Ney pa poou" rend bien la prononciation.
Au fait, poou dé qué ?-)
Tederic M.

A Castres-Gironde.
N’ei pas paur = je n’ai pas peur
"Ney pa poou" rend bien la prononciation.
Au fait, poou dé qué ?-)

Grans de sau

  • De l’abelha, Diu vivant !

  • C’est sur ma maison que je n’habite toujours pas car acheté en viager.

    Réponse de Gasconha.com :
    Surtout, il faudra que vous le laissiez, parce que c’est une affirmation qui ne peut que renforcer la vitalité de l’habitant !

  • Oui j’y penserais dans 10 - 15 ans.

  • Bisite de courtesïe e d’oubserbacioun anèit :
    "Ney pa poou" i es toutjameÿ !
    E i a tabé aqueste abís aou pourtaou... que b’ic dèshi legí.

  • En gascon on ne dit pas poou dé qué mais poou a qué.
    Qu’éy poou a las sèrps é a las hémnes

  • En gascon, on dit... En gascon, on ne dit pas...
    Aquò que son generalitats... Que carré díser en tau, tau e tau parlars que disen "qu’èi por a les sèrps" mes en d’auts, que pòden perfèitament díser "qu’èi por de le sèrp". Tot que depèn deus dialèctes.

    Lo gascon n’es pas unifòrme, com tota lenga dialectisada.

  • Que’m brembi adara d’ua frasa deu "Gascon lèu e plan" de Grosclaude : « Qu’èi paur aus eslambrecs »*.
    Au hèit : e poderan quauques uns de vosautes escríver ací çò qu’an lejut de l’avís de "Moussù Neypapoou" ?

    * J’ai peur des éclairs. (plus neutre que « Qu’éy poou a las sèrps é a las hémnes » !)

  • Que seré com de díser : "en gascon, on ne dit pas lo mèu mais la mèu". E be, afirmacions com aquiras, que son faussas... En le màger partida deus territòris que disen "la mèu", mes quauques auts, que disen "lo mèu".
    Qu’es com quèn lo Narioo me hadè corregir "qu’anori" (j’allai) percè que’m disè qu’èra "qu’anèri". A soacasi, òc, a nòste, non...

    E’m pensi qu’aquesta nocion de lenga dialectisada, donc d’un costat de "non-règla", qu’es de hòrt mau compréner per los ne’n son pas pròches e qui ne’s son pas penduts dessús de vrai. Après, que compreni plan los arguments contraris percè ua lenga dab 10 excepcions (qui preu còp, ne’n son pas) qu’es de non ensenhar...
    Mes lo fèit qu’es, uei lo jorn, n’i a pas de gascon normat, n’i a pas UN gascon. Donc, qu’es sovent estar asardós de díser "en gascon, on ne dit pas..." percè qu’i a 1 chança sus 2 que singui fauç, vist le situacion ultradialectalisada deu gascon...

    Pr’exemple, "En gascon, on n’emploie pas l’énonciatif à la forma négative". E be, qu’es vrai... e fauç... Per le màger partida deus parlars gascon qu’es vrai. Mes qu’es fauç en quauques cròts de les Pireneas on disen "que non sabi", "que non me’n brembi", etc... O en gascon, qu’emplegan lo vèrbe estar dab lo son auxiliari. Vrai e fauç (lo Medòc que dit "qu’a estat"). En gascon, qu’i a lo "h". Vrai e fauç. Quauques vilatges deu Coseran pr’estar plan gascons, que disen "eth filh","era femna"...
    Etc, etc... Alavetz "qu’èi por a la sèrp", que pòdetz estar segur, dab los exèmples estrems qu’èi dat ensús, que’s dit en plan pro d’indrets, sovent mensh "gascons", com justament Castres-Gironde.

  • Ce toutes leus gens qui diden dou maou de joü, saben ce que pensé (pensi) d’its, sen (n’en) diren bien mey que acot (qu’aco)

     Cresi tabé qu’en gascon disen ’’se mauhisar a’’ (lo praube papé disèva ’’se méfier à’’)

  • @Renaud
    Et pourtant, que cela vous plaise ou non, c’est bien comme ça qu’on dit en gascon correct. Tout le reste n’est que du patois francisé. point final.

    @Tederic
    Je suis misogyne

  • Ne comprénetz pas çò que vui díser, qu’at vei plan.
    Lo gascon qu’es ua lenga iperdialectisada, donc n’i a pas "un" gascon, qu’i a 100, 200, 500 gascons, autan com de vilatges.
    N’i a pas de gascon normat.
    Qu’i a ua gran majoritat de parçans on disen "qu’èi por a".
    Mes chic de parçans on disen totun "qu’èi por de".
    Que pòt resultar de francismes. Que pòt tabé estar percè d’ua proximitat dab dialèctes d’oïl.
    Le majoritat n’es pas le "correccion".

    D’un costat, s’interessar a le dialectologia, qu’es s’interessar a le nocion de continuum. E s’interessar au continuum qu’es compréner que n’i a pas nat centre linguistic. Mes, melèu, sonque centres linguistics. Tot parlar qu’es normat, tot parlar qu’es lo centre de le soa aira. Que puirén mèma díser, tot parlar qu’es lo cèntre deu monde en un continuum.
    Qu’es mistic !

    Alavetz, "gascon corrèct"... védetz. Qu’i a fautas de lenga, qu’i a francismes, aquò n’at denegui pas, mes que cau har shau de non pas con.hóner (possibles) trèits dialectaus e fautas de lenga.
    Belèu, que’m trompi sus aqueth exemple de "por a/por de" e qu’es ua fauta de lenga, mes qu’es lo rasonament que tròbi fauç e tròp sistematic. Tròp sovent, le gènt, autalèu que sòrt deus canons deu gascon (gramaticas biarnesas, qué...), que son sopt a díser : qu’es ua fauta. Mes prenossitz ua carta de l’ALG, que veiretz d’autas vertats e que n’es pas tan simple.

  • Renaud,
    Qu’entenem tots,e’m pensi,çò qui disetz d’un punt de vista de la dialectologia,qui es lo vòste interest mager,com a colectaire e per causida .Mes lo gascon non se pòt pas limitar a la sua dialectologia .Que seré com limitar la germanistica o los estudis d’italian a las suas dialectologias respectivas.Lo gascon n’es pas ua lenga dialectalizada per natura, ni mès ni menx que las autas, se non per consideracions istoricas .Pensar a çò qui pòt e deu este un gascon normat n’es pas un pecat , au contrari ,a maugrat qu’un gascon normat non sia pas enquera plan defenit e enquera menx acceptat per totes (qu’en etz un exemple viu ,non ?).Plan segur.La formulacion « on dit,on ne dit pas » qu’es benlèu pas pro nuançada mes qu’ac exprimeix.Que vòu diser que,enter totes las fòrmas utilizadas, totes non son pas l’expression mès pròpia a la lenga,au hiu que sort de la dotz mes natre , se’s pòt tostemps trobar e identificar.Cò qui non vòu pas diser que cau tostemps adoptar fòrmas ipergasconas per aquèth gascon normat(autament e’ns caleré a tots parlar lo sol dialecte d’Aranhoet,non ?)
    E vos medix qu’ac semblatz reconeixer, a beths còps, quan disetz « ua lenga dab 10 excepcions(qui preu còp n’en son pas) qu’es de non ensenhar » .O tabé « que pòt resultar e francismes.Que pòt este percé d’ua proximitat dab dialectes d’òil ».
    Que’m repeti,un còp mei :un nombre de personas cada còp mes redusit e volera « trobar » son parlar hens fòrmas localas e ultra-localas.Se lo gascon a un aviener ,que serà adarron d’un gascon a pauc près normat .Los neò-parlants que haràn la causida (s’ac hen) per ua sòrta de patriotisme gascon,pas entà s’identificar au petit parçan d’un arrer pair-bon (l’origina deus arrer-pair bons que serà ,plan segur hòrt esparcida e la causida n’auré pas gran sentit… ).Mes , quitament s’ac denegatz,un gascon d’ensenhament,utilizat peus poders administratius ,etc… ,que serà necessari ensus deus parlars locaus .Se non,que deixetz la plaça a l’ « occitan normat »(enquera mes aluenhat deus parlars locaus) e mes que probable,au quite francès.Alavetz ,adiu au gascon,sia çò qui sia ,definitivament.

  • Qu’acabi de mandar un tribalh au Tederic, que pensi lo hiquerà en linha pro lèu. Que pensi lo Renaud e lo GSG qu’ann tot dus arreson. Ua bona coneixença, fina, deus microdialèctes (quasi deus idiolèctes) entà poder hargar un estandard dialectau. Mès prumèr hòrt plan conéixer los parlars locaus. Senó, qu’am lo nhirgo occitan estandard (malurosement emparat per bèths-uns au varrei deus Gascons) qui arrefúsam tots ací. Hargar maneitas, virar les polemicas manas e seguir lo nòs camin gascon, xetz maglar, quitement se no védem pas los arresultats dond virann, bilhèu, un jorn, doman, part-doman o unqüèra mèi lunh arrond le nòste mòrt. Perparar l’avir, entà le generacion, se n’ia ua, dond s’arrecapterà le lenga e l’identitat, man e man dab los Bascos (que sàbetz de plan çò qui ne pensi).

    Bona jornada a tots

    H. Lartiga

  • Adiu Gérard (e Halip !)

    Jo, ne sui pas contra un gascon normat. Solament, çò que disi ací, uei lo jorn, ne n’i a pas. Donc, que pòden díser "segon los critèris pròpis au gascon, díser {}qu’èi por de n’es pas en lo canon de le lenga nòsta", mes ne pòden pas díser "{}qu’èi por de" n’es pas gascon".
    O alavetz que disen "a le fèita fin" (trobat en Arnaudin) n’es pas gascon percè n’i a pas lo "h".

    Totun, le gènt n’an pas un sentit gascon hòrt, le consciença de parlar (o d’aver entinut a parlar) quauquarré de coerènt en un ensemble. Donc, que son sovent hòrt estacats en un parlar locau. E jo, e’m pensi (arrèis de Gérard) los joens que vorràn praticar lo parlar, haut o baish, deus sons ajòus.
    Au mensh, que creèssin un moviment gascon atractiu, gahèc, aniu. Mes ne lo vei pas vir. Sustot, se damòra virtau com n’es adara.

    Donc, ideaument, que carré un gascon normat generau, e gascon normats preus grans dialèctes deu gascon. Que pòden tostèm saunejar...
    O lavetz, ua lenga gascona normada ensenhada en les escòlas, etc, parlada en los mediàs, e cors locaus associatius de gascon dialectalisat.
    Tots los joens que coneishi e qui parlan gascon, que parlan dialèctes ligats en un peïs.
    Après, que sui hòrt lunh deu mitan occitaniste com s’entèn. L’Ostau Comengés que seré melèu tot çò que l’occitanisme volè espudir, un moment dat... Donc...

    Quèn dísetz lo gascon n’es pas ua lenga dialectalisada per natura, ne’m pensi pas aquò. Que pensi justament lo contrari. Que’m sembla que totas les lengas son dialectalisadas per natura e qu’i a un poder qui, au cap d’un moment, uniformisa los dialèctes entà ne har lo deu poder. Que’s passèt atau entà totas les lengas d’estat, nani ?

  • Adiu Renaud.Qu’es vertat , a la debuta,totas las lengas qu’eston permer dialectalizadas e sonqu’en un moment dat, que s’establi ua "koine",d’Estat hòrt sovent mès pas tostemps:los exemples deu grec ancian e de l’italian qu’ac amuixan de plan.

  • Ò-be de vrai. Qu’as reson, n’aví pensat a l’italian !

  • Pensi que lo gascon, se mòir pas dens les decennias a venir, vai malurosament se calandretò-alibertinò-catalanisar.

    Mon rasonament es simple : les generacions futuras qu’auràn aprés lo gascon, d’ont sòrten en majoritat ? De les calandretas, de les classas bilingas e un pauc deus cors d’occitan de l’ensenhament segondari. E quau gascon auràn aprés ? Lo qu’ací nos hèi narri a tots. (En Gironda, per exemple, actualament, coneishi pas de pròf ensenhant un gascon girondin coërent a de mainatges. Emilie Claverie mestreja lo gascon medoquin mès cresi pas qu’ensenhi aus mainatges.)

    Entremitan aqueths dròlles, quauques-uns vendràn occitanistas. Seràn en contacte demb d’auts occitanistas e, en consequéncia, parlaràn un occitan barrejat e lo transmetràn a lurs pròpes dròlles.

    Fau remercar que los cors ont es ensenhat un gascon pus o mens locau coërent (D.Escarpit, JP.Laliman, O.Sirgue, E.Claverie) s’adreçan a d’adultes... amèi de vielhs, pensi, que van auger lo plaser de retrobar lur lenga d’enfança mès la transmetràn pas.

    Les gents auràn bèth que d’èster estacats a lur vesiat, haràn pas pr’autant lo ligam demb la lenga deu lòc. La pròva n’en es lo nom de l’associacion ’’L’Auringleta’’ (en grafia alibertina)... en Entre-2-Mars (inutile de precisar que lo mòt pangirondin es ironda).

    Conclusion : demb lo pes de l’occitanisme (maugrat que se garinhin a tengut), çò qu’hèsem es fòrt probable reduït ad auger una valor patrimoniala, e belèu scientifica per los futurs lingüistas. çò que nos empacha briga de trabalhar a crear d’estandards dialectaus a l’interior deu gascon : lo biarnés, pas besonh de n’en parlar ; l’aranés tapauc ; Halip, sès especialista deu parlar negue ; David Escarpit e Olivier Sirgue trabalhan sus lo gascon bordalés ; Nicolàs Rèi-Bethvéder a hèit un diccionari normat de gascon garonés orientau ; e jo, comenci a refleishir a un diccionari normat de garonò-vasadés... Per la zòna centrala (Gèrs, Labrit, Marsan, Shalòssa...), la Bigòrra, lo Baish Ador, fadré véser.

    Se diferentas personas trabalhan sus de zònas pro larjas e s’abutíssem a de publicacions, aquò serà pas mau !

    Atau, los trabalhs publicats poiràn èster introduïts tot-tuishau dens los mitans occitanistas e re-utilisats, qui’c sap :)


Un gran de sau ?

(connexion facultative)

  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :


 

Sommaire Noms & Lòcs