- Tederic Merger

aigaduir, aigader

français : dispositif en rapport avec l'eau... mais lequel ?

Prononcer respectivement "aÿgaduÿ", "eÿgaduÿ" et "aÿgadé", "eÿgadé".
Le premier groupe est nord-gascon, le second sud, centre et est-gascon.


 

Grans de sau

  • AIGUADOR m. ant.
    || 1. Guardià o administrador de les aigües. Hi pren l’ayguador cascun any tro a CCCLX solidos, doc. any 1315 (Col. Bof. xii, 239).
    || 2. Encarregat de traginar aigua a un exèrcit ; cast. aguador.

    AIGUADER, -ERA m. i f.
    || 1. Qui beu aigua i no beu vi ; cast. aguado. Deu ser ayguader, que li agradan les lleminadures, Vilanova Obres, iv, 68.
    || 2. Qui pren les aigües d’un balneari ; cast. bañista. Jo’m tractava ab molt pochs ayguaders, Oller Pil. Pr. 68.
    || 3. Qui té per ofici traginar o vendre aigua ; cast. aguador. Com si siguere un carret d’ayguadera, Guinot Capolls 75.
    || 4. Guardià o cap administratiu de les fonts o sèquies ; cast. aguañón. Lo aygoder o sequier men e endrès la dita aygua, doc. mall., a. 1293 (BSAL, xx, 98). « Jo mai no havia vist una cosa així », es diu l’aiguader, impressionat, Maurette Aiguat 27.
    || 5. ant. Apte per contenir aigua. Un dorch de terra apadaçat qui es aygoader, doc. a. 1380 (BABL, vi, 472). Una cetra ayguadera d’argent, Extim. Pr. Viana 189. Una polera aygadera, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 129).
    || 6. ant. Que fa aigua (parlant d’embarcacions). Per ço car com los mercaders nolieiaran aquella nau o aquell leny, guardassen ho si era ayguader o no, Consolat, c. 66.
    || 7. pl. Aiguaders (val. auiaders, m., i auiaderes, f.) : ormeig compost de quatre o sis senalles còniques sense cul, que es posen mitat a cada banda d’una bístia i s’empren per traginar gerres d’aigua (Alcoi, Senet, Benilloba, Crevillent, Guardamar) ; cast. aguaderas. Uns ayguaders e uns corbellons, doc. any 1434 (BSAL, iii, 288). V. anganells (|| 2).

  • AIGUER m.
    I. || 1. Home que tragina i ven aigua (Men.) ; cast. aguador.
    || 2. Home que duia l’aigua als segadors (Mall.).
    II. || 1. Cossiol amb aigua que el terrisser té prop d’ell per mullar-hi les mans mentre treballa a la roda (La Bisbal, Selva del C.).
    || 2. Espècie de cadaf de llauna que serveix per treure aigua d’una caldera o d’una olla colera (Manacor).
    Fon. : əјɣé (Empordà, Mall., Men.).
    Etim. : les accepcions I corresponen exactament en forma i en significat al llatí aquarius, ‘portador d’aigua’ ; les accepcions II corresponen al llatí aquarĭum, ‘recipient per tenir aigua’.


Un gran de sau ?

(identification facultative)

  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document