Gabí, disèvann [coutyîng] a vòste ? Lavetz as rason d’escríver cochin. Mès a Marmanda, coma solide a Tonens, disèvann [couchîng] e donc lavetz escriurí coma Tederic coshin (coxin) o belèu coishin (coixin). :)
Que’m soi pausat la question "coshin" o "cochin".
La responsa (hòra de l’usatge locau, que ne coneishi pas, mès Danièl a responut) que’m sembla depéner de l’origina deu mot :
si lo mot correspon au francés "coussin", "coshin" que’m pareish fondat, lo "sh" n’es pas qu’un "s" molhat a la gascona (coma pishar - excusez-moi - mès Denise Laffargue que balha "dèche picha le mérinos" !)
s’es de la familha deu vèrbe "cochar" (qui vien tanben deu francés, totun) : lavetz que seré cochin damb un "ty" ; mès sàbetz que Denise Laffargue utiliza end’acò la grafia "ll", parfois "tll" ; per exemple, qu’escriu "coulla" endeu vèrbe francés coucher* ; prononciacion "ku’tya", pensi... E escriu "bézinatlle" ende voisinage...
mès Denise Laffargue n’a pas escrit "coullín", ni "coutllín", mès "couchín" !
* grafia hèra problematica, pensi, e bien pau intuitiva...
Pour Denise Laffargue, molhar et cochar se notent pareil : moulla et coulla... Aïe aïe aïe (ou All all all !)...
Et curieusement, elle note chai "ïaï" ; pourquoi pas "llall", tant qu’on y était ?
Vesi, Tederic, que la grafia "particulièra" de Denise Laffargue te dèixa per lo mens dubitatiu. Sès pas sol. Pensi qu’aquò’s pas li tirar lo grand merite qu’avot de hèser aqueth petit diccionari (un lexic, en realitat) ni mancar de respèct a la memòria d’aquera dauna que de trobar desrotanta e soent pauc coërenta de curiositats coma "ll" o "lh" per notar de realisacions foneticas bienn diferentas : allounga (alounga), illuzioun (ilusioun), lluca (tyuca), alli (atyi), colhar (coutya), agulhe (aguye), hetlhe (étye), chanlha (chandya), molha (mouya), moulhous (moutyous), mounlhétes (moundyétes), minlha (mindya). E lavetz perqué ïouke (tyouke) e ïaï (tyay) e pas llouke o tllouke, e pas llall ? O enquèra, anuy e pas anull ? Pensi que la mamé Denise èra una surrealista que s’ignorèva.
La Denisa Laffargue me lugigot de bocins de "Soubénirs dé core èri drole". L’enregistrament çai-junt qu’èra estat fèit en 2008 es de meishanta calitat.
Lavetz per « pr’aquí » entendi « pratlyi » per çò qu’escriu « pralli ». Per « atge » escriu : « atlhe » o « atlle », sigurament pramor de sas lecturas occitanas e de sos corses d’espanhòl.
Me diguot qu’èra Marcèu Esquiu que l’editèt (o la fasquot editar). Lavetz cau sap se i a pas cauquas pecas , coma dens lo gascon qu’ensaji d’escríver, jo que soi guianés de lenga e gascon de còr.
En efèit, achí/achiu coma sinonime d’aquí es normau en garonés (Marmanda, La Rèula). Influéncia agenesa, belèu tabé sentongesa ? Guienesa e nòrd-occitana en generau ?
Qu’èi tabé entinut lo "achí" ou lo quite "aichí" a St Lari en Arièja, donc, ne sèi pas s’es ua influença guianesa.
Mes, autan plan, que seré possible, que’m sui dijà avisat los isoglòsses que hadèn sovent com creishènts.
Achí e sa varianta achiu èrann correntament emplegats dens tota la valèia de Garòna, tant dau costat gascon coma dau costat lengadocian damb tabé la variante aichí. Fau donc pas i véser una influença "guienesa" ni enquèra mens sentongesa.
Vací un petit dialògue tirat d’un conte en gascon lomanhòu, barrejat de lengadocian coma tot gascon garonés. Un lop venn de se chapar Grun-de-Milhet :
"Lop, caga-me !
– Cala-te !
– Caga-me !
– Cala-te !
Enfin, le caguèc, e Grun de Milhet
s‘assiètec sus la mèrda.
De volurs venguèron a passar e i dissègon :
– Que hès achiu ?
– leu ? sèu sietat sus aqueste coishinet."
Grans de sau
1. Un còp de coshin e aublidan !, 19 février 2016, 10:36, par Gaby
Cochin (coutyîng) ;)
2. Un còp de coshin e aublidan !, 19 février 2016, 14:08, par Danièl
Gabí, disèvann [coutyîng] a vòste ? Lavetz as rason d’escríver cochin. Mès a Marmanda, coma solide a Tonens, disèvann [couchîng] e donc lavetz escriurí coma Tederic coshin (coxin) o belèu coishin (coixin). :)
3. couchín ou coullín ? All all all !, 19 février 2016, 16:06, par Tederic Merger
Que’m soi pausat la question "coshin" o "cochin".
La responsa (hòra de l’usatge locau, que ne coneishi pas, mès Danièl a responut) que’m sembla depéner de l’origina deu mot :
mès Denise Laffargue n’a pas escrit "coullín", ni "coutllín", mès "couchín" !
* grafia hèra problematica, pensi, e bien pau intuitiva...
Pour Denise Laffargue, molhar et cochar se notent pareil : moulla et coulla... Aïe aïe aïe (ou All all all !)...
Et curieusement, elle note chai "ïaï" ; pourquoi pas "llall", tant qu’on y était ?
4. Un còp de coshin e aublidan !, 19 février 2016, 18:12, par Danièl
Vesi, Tederic, que la grafia "particulièra" de Denise Laffargue te dèixa per lo mens dubitatiu. Sès pas sol. Pensi qu’aquò’s pas li tirar lo grand merite qu’avot de hèser aqueth petit diccionari (un lexic, en realitat) ni mancar de respèct a la memòria d’aquera dauna que de trobar desrotanta e soent pauc coërenta de curiositats coma "ll" o "lh" per notar de realisacions foneticas bienn diferentas : allounga (alounga), illuzioun (ilusioun), lluca (tyuca), alli (atyi), colhar (coutya), agulhe (aguye), hetlhe (étye), chanlha (chandya), molha (mouya), moulhous (moutyous), mounlhétes (moundyétes), minlha (mindya). E lavetz perqué ïouke (tyouke) e ïaï (tyay) e pas llouke o tllouke, e pas llall ? O enquèra, anuy e pas anull ? Pensi que la mamé Denise èra una surrealista que s’ignorèva.
5. Un còp de coshin e aublidan !, 20 février 2016, 11:18, par Gaby
Coishin : ah OK, n’avèvi pas verificat.
Qu’es aquò ’’moutyous’’ ? Coneishi pas aqueth mòt e n’èi pas lo diccionari de D. Laffargue achí.
6. la graphie : habit ou recodage d’une langue ?, 20 février 2016, 13:04, par andriu de l’Agenés
La Denisa Laffargue me lugigot de bocins de "Soubénirs dé core èri drole". L’enregistrament çai-junt qu’èra estat fèit en 2008 es de meishanta calitat.
Lavetz per « pr’aquí » entendi « pratlyi » per çò qu’escriu « pralli ». Per « atge » escriu : « atlhe » o « atlle », sigurament pramor de sas lecturas occitanas e de sos corses d’espanhòl.
Me diguot qu’èra Marcèu Esquiu que l’editèt (o la fasquot editar). Lavetz cau sap se i a pas cauquas pecas , coma dens lo gascon qu’ensaji d’escríver, jo que soi guianés de lenga e gascon de còr.
1. la graphie : habit ou recodage d’une langue ?, 20 février 2016, 21:44, par Gaby
En efèit, achí/achiu coma sinonime d’aquí es normau en garonés (Marmanda, La Rèula). Influéncia agenesa, belèu tabé sentongesa ? Guienesa e nòrd-occitana en generau ?
7. Un còp de coshin e aublidan !, 20 février 2016, 13:28, par andriu de l’Agenés
AUDIO associée
8. Un còp de coshin e aublidan !, 21 février 2016, 12:37, par Renaud
Qu’èi tabé entinut lo "achí" ou lo quite "aichí" a St Lari en Arièja, donc, ne sèi pas s’es ua influença guianesa.
Mes, autan plan, que seré possible, que’m sui dijà avisat los isoglòsses que hadèn sovent com creishènts.
9. Un còp de coshin e aublidan !, 21 février 2016, 21:28, par Gaby
Influéncia extragascona, belèu ?
10. Un còp de coshin e aublidan !, 22 février 2016, 11:36, par Danièl
Achí e sa varianta achiu èrann correntament emplegats dens tota la valèia de Garòna, tant dau costat gascon coma dau costat lengadocian damb tabé la variante aichí. Fau donc pas i véser una influença "guienesa" ni enquèra mens sentongesa.
Vací un petit dialògue tirat d’un conte en gascon lomanhòu, barrejat de lengadocian coma tot gascon garonés. Un lop venn de se chapar Grun-de-Milhet :
"Lop, caga-me !
– Cala-te !
– Caga-me !
– Cala-te !
Enfin, le caguèc, e Grun de Milhet
s‘assiètec sus la mèrda.
De volurs venguèron a passar e i dissègon :
– Que hès achiu ?
– leu ? sèu sietat sus aqueste coishinet."
http://www.comdt.org/comdt-data/blog-pastel/documents/Pastel_de_la_collecte_a_l_oeuvre.pdf