Mei :
-
capsuran / ? -
lesca / lesque, laîche Prononcer entre "lesque" et "lesco". En Médoc, terrain inculte. "carex, ou laîche (latin (...) -
avesque / évêque Prononcer "abesque". -
halha / grand feu Prononcer entre "haille" et "haillo". A rapprocher des "fallas" de Valence en Espagne. C’est le (...) -
pilhòt ? / ? Ma grand-mère m’appellait souvent "pilliot ou pichot", ce n’était que phonétique, je pense (...)
honhar
français : enfoncer, tasser
Prononcer "hougnà".
"possar hortament, prémer" e’ns ditz lo diccionari "Tot en gascon".

Grans de sau
1. 27 janvier 2013, 20:00, par lacaze michel
honhar...
"hougna"
presser....la vendange (avec les mains, les pieds ou un bâton adapté..
2. En bordeluche, 19 septembre 2014, 19:55, par Tederic M.
hougner = enfoncer, tasser
"Les mots d’ici" de Guy Suire
3. honhar, 2 mai 2019, 21:30, par Jan l’Aisit
Dacs/oèst Shalòssa (?) - honhar = pousser, bousculer.
A casa quan avèm lo can d’espatracat au poishiu que’u disèm :
– Honhé’t, lo can.
Mes en generau ne’s honhèva pas ; que hasè un gròs sospit on cabè tota la fatiga deu monde, praubàs, e que’u calè encamar.
1. honha’t ?, 5 mai 2019, 22:20, par Tederic Merger
E ne seré pas meilèu "Honha’t*, lo can" ? E pr’amor d’acò n’auré pas comprés, lo canhòt ?-)
* Prononciation approximative "hougne’t" (mais pas "hougné’t")
4. honhar, 7 mai 2019, 15:20, par Jan l’Aisit
Ua grand part de Shalòssa (o lhèu tota) qu’accentua los enclitics sus la finala :
Atau Al Cartero (Shuqueta) que hè rimar
Vergez (Brostic e Brigalhas) que destria l’imperatiu solet deu dab enclitic :
Se lo pronom ei restacat a nhaute mot l’accent que torna tà sa plaça normau. Comparar :
De segur lo desplaçament d’accent que hè barrar ua eventuau vocala obèrta o alternanta :
honhé’t [huˈɲœt] / [huˈɲet]
mort de set [murððeˈset] dab Arcussé’t [arkyˈset]
Amuishé’m [amyˈʃem] mes amuisha [aˈmyʃə]
E que s’aplica shens qu’a l’imperatiu. Qu’escriu a l’infinitiu
Shenitres de ‘quera pagèra, hòu ! estorcé’us [esturˈsews] que cau.
Mafié’t ! [maˈfjœt] mes Avisa-t’i ! [aˈβizəˈti]
Lhè va [ˈʎɛβə] mes Lhevé’t [ʎeˈβœt] / [ʎeˈβet]
estòrcer [esˈtɔrse] mes estorcé’us [esturˈsews]
—
Ne sabi pas l’espandida d’aquesta forma, mes que va donc au mensh dinc a Salias e ua part de Baish-Ador. Que la tròbam tà Aira (Dauger) ; qu’ei tanben la sola qui coneishi entà Dacs. Ronjat que mentau lo fenomèn (e tad autes parçans que Shalòssa) en tot comentar :
« L’avancement d’accent paraît une tendance récente ; les faits sont trop complexes ou trop peu étudiés pour qu’un résumé soit possible. »
—
Lo canhòt que pesèva shishanta e tres quilòs… e qu’èra mei finòt que bèths uns, mes que hasè deu shord quan volè. De còps que i a que devèm parlar en còdi entà qui ne’ns comprenossi pas…
1. Bon canhàs !, 10 mai 2019, 10:48, par Tederic Merger
Mercés hèra per aquestas explicacions sus un fenomène estonant.
E l’emblematic mefia’t, qui m’a totjorn estonat tanben per la soa prononciacion "mefiàt", que’s sembla un chic ad acò (totun, que deuré estar mefié’t en Shalòssa s’èi bien comprés).
5. honhar, 10 mai 2019, 14:35, par Jan l’Aisit (Jig)
Òc, mefié’t o mafié’t qu’ei l’exemple perfèit. En passant n’èi pas jamei entenut lo vèrbe mefià’s/mafià’s en·hòra d’aqueth imperatiu qui’m sembla un francisme per menshidà’s/mensfidà’s.