De Gradala, grasala : (catalan greala, gresala, griala : f. || 1. Plat gran i profund. || 2. Gibrella de terrissa o de metall per a rentar-se cara i mans (pir-or., or., Morella) ; cast. palangana. || 3. Cassola gran, de terrissa o de metall, en què couen i serveixen el menjar (Puigcerdà, Garrotxa, Empordà, St. Llorenç de M.) ; cast. cazuela. Etim. : de greal, feminitzat amb valor augmentativa.
GREAL (i ses var. gresal, graal, grial). m.
|| 1. ant. Plat profund. a) El Sant Greal : copa considerada com a calze usat per Jesucrist en la institució de l’Eucaristia. Lo sanct Greal, Tirant, c. 37. Davan la Maiestat de Jesuxrist lo sanct greal, doc. a. 1480 (Est. Univ. vii, 51). Esta insigne y santa relíquia, coneguda també per lo Sant Grialt, es venera dende molts sigles en la Seu de Vàlencia, Martí G., Tip. mod. ii, 32.
|| 2. Gibrella o plat gran que serveix per a escurar la vaixella (Puigcerdà, Gombreny, Borges Bl.) ; cast. lebrillo.
Etim. : del llatí *cratale, mat. sign., probablement pres del gr. κρατήρ, amb canvi de la terminació (REW 2301).
Grans de sau
1. 4 mars 2012, 18:52, par gaby
D’acòrd per "terrine".
Verdié : "...s’avalèt tot un gardalòt de sopa"
2. gardala, 16 août 2018, 15:26, par Pèir
De Gradala, grasala : (catalan greala, gresala, griala : f. || 1. Plat gran i profund. || 2. Gibrella de terrissa o de metall per a rentar-se cara i mans (pir-or., or., Morella) ; cast. palangana. || 3. Cassola gran, de terrissa o de metall, en què couen i serveixen el menjar (Puigcerdà, Garrotxa, Empordà, St. Llorenç de M.) ; cast. cazuela. Etim. : de greal, feminitzat amb valor augmentativa.
GREAL (i ses var. gresal, graal, grial). m.
|| 1. ant. Plat profund. a) El Sant Greal : copa considerada com a calze usat per Jesucrist en la institució de l’Eucaristia. Lo sanct Greal, Tirant, c. 37. Davan la Maiestat de Jesuxrist lo sanct greal, doc. a. 1480 (Est. Univ. vii, 51). Esta insigne y santa relíquia, coneguda també per lo Sant Grialt, es venera dende molts sigles en la Seu de Vàlencia, Martí G., Tip. mod. ii, 32.
|| 2. Gibrella o plat gran que serveix per a escurar la vaixella (Puigcerdà, Gombreny, Borges Bl.) ; cast. lebrillo.
Etim. : del llatí *cratale, mat. sign., probablement pres del gr. κρατήρ, amb canvi de la terminació (REW 2301).