L’aranais en Val d’Aran Vincent.P

- Vincent P.

www.324.cat/noticia/1385689/cerdanya/Un-78-dels-habitants-de-la-Vall-dAran-enten-laranes

78% des habitants du Val d’Aran comprend l’aranais.
Mais il faut regarder la suite : en fait, un peu plus de 50% des habitants savent le parler, soit la moitié, ce qui n’a rien de spectaculaire pour une vallée pyrénéenne.
Plus inquiétant, seulement 27% des Aranais sent l’aranais comme sa langue d’identification.

Grans de sau

  • Je pense parler correctement le gascon mais là, je ne comprends pas un traître mot de ce que cette jeune femme chante.

  • Les paroles de la seconde chanson sont sous la vidéo. N’étant pas gasconophone je vous laisse déterminer de quel parler il s’agit :

    Enes shènes qu’eth liguen es pès e eth còr
    as escrit damb letres de sang :
    Lo mès segur serà que non gèsques mès d’aciu
    t’i as de quedar, per tu e pes tòns, non ! non vages a hèr mès mau !
    Lo mès segur serà que non gèsques mès d’aciu
    tà tu e tath mon serà milhor, non ! non vages a hèr mès mau !

    Esclaua ! tu madeisha t’as convertit en ua
    esclaua ! qu’en tot moment pòrte dessús eth sòn castig !
    Ès esclaua ! perque tu madeisha t’as convertit en ua
    esclaua ! qu’en tot moment pòrte dessús eth sòn castig !

    Mama non t’ajude e Papa non vò veir,
    sentes que non queden amics, ne companhs, ne frairs,
    i a dolor ! atau que non tornaràs
    a crèir enes sues paraules, ne enes guardades
    ne carèces des humans !
    E atau, confiança mòr de hame.
    E atau, ta rancura e frustracion se van engreishant !
    Non, non ! recriminar non forme part dera estratègia
    tà conquistar ta libertat !
    Sabes que son tòns pès, son tòns uelhs, ei tòn còr,
    ena tua man e era auta man era libertat !
    Son tòns pès, son tòns uelhs, ei tòn còr,
    ena tua man e era auta man era libertat !
    Non son eri qui an era clau,
    non ei dehòra a on i a era clau !
    Non son eri qui an era clau,
    non ei dehòra a on i a era clau !

  • N’avossi pas lejut lo texte (Esclava) avans, n’aurí pas comprés arren.
    Qu’èi sonque captat "mòrt de hame" (mort de faim), e enqüera vesi dens lo texte qu’es " confiança mòr de hame" (confiance meurt de faim, je suppose).
    Soi pas mema segur qu’aurí comprés "esclava", estant prononciat presque damb l’accent tonic suu a finau...
    Que caleré demandar a quauqu’un acostumat au gascon pirenenc.
    Lo r finau de còr es prononciat per Alidé quan n’ac ei pas en gascon generau. Aussi, un espagnolisme : quedar (rester). A force de détails comme ça, on est perdu...

    Aspect totalement distinct : il y a une faute d’orthographe assez grave selon moi :
    « Enes shènes qu’eth liguen es pès » : ce devrait être « Enes shènes que’t liguen es pès »
    A noter le francisme "shèna" pour chaîne, inattendu en aranais...

    Aran qu’ei un aute monde... Era lenga qu’ei gascona totun, mès lonh deth gascon dera plana, e pas pro francizada entaras mias aurelhas !-)
    Tot acò n’empacha pas que la cançon e sia agradiva.

  • Aquò que’ns amuixa,un còp mèi,com e’ns hè hreita un gascon comun ...

  • I a tanben lo vèrbe gessir (sortir), e au subjonctiu : « que non gèsques mès d’aciu » !
    E aprèps, « non vages* a hèr mès mau »... Jo e, pensi, d’autes gascons de la plana, qu’aurén comprés quauquarren coma « ne t’angues pas a hèr mès mau »...

    Madeisha lenga totun, mès vocabulari (e prononciacion parcialament) hèra divergent...
    Eth article pirenenc sol qu’ei dejà ua dificultat... Lavetz...

    * Qu’arreconeishi lo castelhan "no vayas".

  • Qu’es l’Aranés, tot simplament, un parlar comengés hòrt espanholisat e catalanisat, mè que mè en l’accènt (que n’am un bon exèmple aquí). Pr’aver avut l’escadença de parlar dab aranés (e era-medisha tabé), que pòt estar de mau compréner a bèths còps. E per aver avut l’auta escadença d’enregistrar vielhs aranés, le diferènça dab los joens, en l’accènt, qu’es hòrta. Qu’aví mèma vist ua hemna, que m’èri domandat s’aví plan comprés qu’èra aranesa, de tant qu’èra pròche.

    "Còr" dab lo "r" prononçat a le fin, que’s hèi sus tota l’aira deu gascon orientau, qu’es un trèit hòrt espandit e pas sonque en aranés. Se tiram quauques espanholismes ("non vages" que’n diu estar un, "quedar"), qu’ei quasi comengés dab "veir" (véder), eris (eths), tòns (tons), hèr (har), madeisha (medisha), non vò (non vòu), frair (hrair), crèir (normaument "creir" en Comenge => créder).

    Aquiths "e" finaus au lòc deu "a" de le grafia alibertina qu’es percè d’estar vertaderament prononçat atau : "Mama non t’ajude", " tot moment pòrte dessús". Los pluraus tabé : "enes sues paraules" (dit au singular "ena sua paraula" dab un a" finau marcat). Aquò qu’es un trèit aranés mes qu’at tròban tabé en le Vath d’Aura/Loron preus pluraus ("eres vaques") e en le Vath deu Larbost (Lushon, haut o baish) entà le totalitat (quasi un parlar besson).

    Aquò per le lenga. Après, çò que canta, com canta e tot lo decorum que m’es de non suportar (lo costat "roots, reggae e tot çò d’aut"...)

  • La différence de prononciation est peut-être plus "parlante" avec une chanson connue https://www.youtube.com/watch?v=dfSp75YC810

  • Qu’aurí enveja de perpausar ua lei on boterem tota le gènt que cantan "Aqueras Montanhas" en preson.
    Autanlèu, qu’i a 2 occitanistes amassats : bam... Aqueras Montanhas

    Comunautarisme...

  • Quauques remarques mei : gessir qu’ey emplegat tabé per Camelat (gesside -sourtide - qu’existeix tabé, coum gessit).
    shènes que m’estoune à you tabé e qu’ey lè ! Alidé Sans que viscou à Pau e que parle francés.
    Se tiram lous ispanholismes - e l’accent catalâ d’Alidé - l’aranès b’ey proixe deu gascoû pirenenc.
    Lou parla d’Arrens, lou viladge de Camelat en la vath d’Azun, que-m pareix hère mey particuliè. Ue de las rasoûs deu Miquèu de s’aproixa deu biarnés classic.

  • Hilh dé clouque ! Qué i a chéns qué lous ouccitanistes énta cantar "Aquéres Mountagnes", toutün !
    Nou, qué caléré méyléou hica én présou lous qui canten "L’Imortèla". Aquo pér ségu !

  • "Shènes" qu’es totun un francisme hòrt recurènt en le lenga de uei lo jorn deus locutors naturaus (au mensh en Gasconha Orientau Pirenenca)...
    En quauques vilatges, que m’an dit "era cadea", o com a Nistòs on damòri "era cadiá" dab l’accènt suu "a" finau mes qu’es estat rare.

    De vrai, era, n’a pas mè de 80 ans.

  • Uè, bè, boutam lous, lous dus en presoûn lavetz !
    Mes qu’atz resoûn, l’Imortela qu’es uncoèra sourdeys !
    Lavetz, que hiquerèy un verbau entad Aqueras Mountanhas e presoûn per l’Imourtela !
    Que cau saber estar toulerant a bèths cops !

  • Un tout petit dictionnaire catalan-aranais avec prononciation (timbre de voix un peu castillan me semble t il).

    L’aranais est proche du gascon (on le savait) :
    f =) h
    hiestra, huelha, hormiga

    Chute du n intervocalique :
    prua

    ajout d’une voyelle avant le r :
    arrat, ahraga, arradim

    migration du r :
    craba, cramba

    Cela serait intéressant de comparer catalan occitan,aranais.
    Par exemple :
    figa, figa, higa
    maduixa, fraga, ahraga

    http://www.edu365.cat/primaria/muds/aranes/dic/index.htm


Un gran de sau ?

(connexion facultative)

  • [Se connecter]
  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :


 

Sommaire Noms & Lòcs