Lo mainatge priment* (en gascon negue normat) *La parabole de l’enfant prodigue

- Halip Lartiga

Enregistrement mp3 du texte ci-dessous

LO MAINATGE PRIMENT

1. Un òmi n’avè pas sonque dus hilhs. Lo mèi joenn que dixó au son pair : « Qu’es tèmps que sii lo mei mèste e qu’agi sòs. Que cau que pusqui me n’anar e que vedi país. Partatjatz lo vòs bèn, e balhatz-me çò que divi avéder. – Quiò, lo mei hilh, ce dixó lo pair ; com vulhis. Qu’ès un maixant e que seràs punit. » Puix aubrint uva tireta, que partatjà lo son bèn e que’n hadó duvas parts esgaus.

2. Chic de jorns arrond, lo maixant hilh que se n’anà deu vilatge en hadent deu gloriós, e xetz díser adiu end arrés. Que traucà hòrt de lanas, de bòscs, d’arribèiras, e que vienó dehentz uva grand vila, ond se guastà tots los sòs. Au cap de quauques mes, que’s caló vèner le pelha end uva vielha hemna e se logar pr’estar vailet : que l’enviann aus camps entà goardar los asos e los bueus.

3. Alavetz, qu’estó hòrt malurós. N’avó pas mèi nat lheit per dromir le nueit, ni mèi nat huec entà se cauhar quand hadè hred. Qu’avè a-bèths-còps tan grand hami que s’auré bien minjat aqueras huelhas de caulet e aqueras hruitas poiridas dond mínjann los pòrcs ; mès arrés ne’u balhèva p’arrei.

4. Un desser, lo vènte vueit, que’s dixà càder sus un trubès, espiant capvath le frinèsta los auchèths dond volèvann liugèirament. Puix que vedó paréixer, dehentz lo cèu, le luva e les estelas, e que’s dixó en plorant : Alahòra, le maison deu mei pair qu’es pleja de vailets dond ann pan e vin, ueus e hromatge, tant com n’en vòlenn. En detant, jo, que’m mòri de hami ací.

5. « E bè, que’m vau lhevar, que me n’anirèi trobar lo pair e que’u dirèi : Que hadoi un pecat, quand ves voloi dixar. Qu’avoi grand tòrt, e que cau que’m puníssitz, qu’at sèi bienn. Ne m’apèritz pas mèi lo vòs hilh, trectatz-me com lo darrèr deus vòs vailets. Qu’estoi copable, mès que’m perivi luenh de vos. »

6. Lo pair qu’èra dehentz lo son casau, qu’acabèva d’arrosar les soas eslors ; que vesitèva los pomèrs e los arresims. Quand vedó vir per suu camin lo son hilh tot aprigat de xudor e de prova, arrossegant le cama, desgais s’at podó créder. Que’s demandà se calè que’u punissi o que’u perdonèssi. A le hèita fin, dab los plors hentz los uelhs, que l’aloncà los braç, e se gitant au son còth que’u balhà un grand potic.

7. Puix que hadó assèder lo son hilh ; qu’aperà les soas gènts e los vesins : « Que’u vui aimar com davant, lo praube còixo, ce’us dixó talèu qu’estonn amassats. Qu’es estat pro punit : que digun adara ne l’arrecasti p’arrei. Vinetz lo véder ; portatz-lo viste uva bròia vesta, hicatz-lo un anèth au dit e solièrs naus aus pèds. Que porratz tabei gahar hasans, guits, e miar un vetèth bon a tuvar ; que vam búver, minjar amassa e har uva grana hèsta. »

8. Los vailets qu’aubedinn lo son mèster e que hicann uva bèra tavalha sus le taula. Au medix moment, lo hilh ainat que se’n tornèva de le caça dab los sons cans : « E çò qu’es aquera gaujòla ? s’escridà en jurant. Que crei que càntatz ací ; n’es pas tròp lèu que torni. Ètz pèc, lo mei pair ? »

9. « No, lo mei hilh, ne’n sui pas, ç’arresponó lo vielh. Se hèci acò, qu’es pramor que sui tot engalherit. Que càntam e qu’èm urós, pramor que n’am lo de qué. Qu’at vulhis o no, que carrà que cantis tu tabei e que t’arregaudeixis dab nosatis, pramor lo ton hrair dond èra mòrt qu’es arrevitat. Qu’es com se vinè de vàder ; ager qu’èra perdut, uei que l’am tornat trobar. »

Traduction en gascon « noir » normé, d’après les variantes du Sud du pays de Born et du Nord du Marensin recueillies dans l’enquête Bourciez. Synthèse réalisée par Philippe Lartigue, professeur certifié de langue d’oc/Histoire-géographie. Le système graphique utilisé est celui que préconise l’I.E.O. pour les langues d’oc et les adaptations à la langue gasconne sont celles proposées par M. Jean Lafitte.

Grans de sau

  • Hera bona e viventa arrevirada (arren de sec o academic) ; quauques questions totun :

    1. Quauques initiativas ortograficas "lafitianas" que’m semblan d’acceptar, mès la "n doble", la "v" intervocalica (uva, tuvar) non servishen en arren e crean confusion ;

    2. Perque remplaçar la "n" finau de mots com "arren " per la "i" que non es etimologic e correspond sonque a quauques prononciacions localas ?

    3. perque posar letras adicionals a la fin de mots "pan-gascons" com "arron" vadut aqui "arrond" ?
    Medish problema que aqui dessus e’m sembla...

    Lo risc aqui es d’iperlocalitzar l’ortografia quan sonque la prononciacion e pot mercar diferencias...

    Coralament

    • Adixatz Gérard,

      Qu’acabi de léger lo vòste messatge e que vau sajar d’arrespóner.
      Prumèr, la grafia qui utilisi qu’es, de dètz parts las nau, "classica" "alibertina" "normada" (com vólhitz), dab los adobs e las adaptacions qui lo Jean Lafitte e cosselhèva dètz anns a.
      Adara, tabé com ac sàbetz bilhèu, qu’a arresignat tot aquò e no m’adüi pas mei briga dab eth.

      Que compreni los vòstes chepics pertocant a NN e V. Que’vs poix aisidament explicar aqueras causidas, justament hèitas entà virar las confusions.

      1-Las N finaus que sonn generaument hòrt mau prononciadas peus navèths locutors dond n’ann pas mei nada arreferéncia hòra l’escòla o l’universitat.
      Alavetz, la lenga qui enténenn a parlar qu’es sovent de maixanta qualitat dab confusions de las granas. Qu’èi notat, per exemple, no sàbenn pas mei deburar las N dentaus (NN) de las N velàrias (NG), e bèras causas mei (mes ne’m vaga pas de las mentàver totas).
      Aquò que m’escarraunha las aurelhas e aquera solucion qu’es un òrde de guide-l’aso.
      Que l’èi esprubada dab los mens escolans e que marxa pro plan.
      ARROND, dab ua vocau [ua consòna ? NDEditor] de sostienn entà lo monde no pronocíinn pas ARROUNG o, sordeix, ARROU. Un locutor naturau no s’engana pas, qu’ac sap atau, mes los autes...
      Que’vs poderí tabé dar l’exemple de GRAN (granum) e GRAND (grandis). Qu’escrivi lo dusau dab lo D finau etimologic e de sostienn. Las soa prononciacion qu’es desparièra e aqueths neo-locutors n’ac sàbenn pas tostem. PAN(minjar)/PANN (de la paret)/PAND (pandòi).

      2-Tabé com ac atz notat en escotant l’enregistrament, aquera version qu’es hòrt dialectau e qu’es impossible d’escríver ARREN (enlòc prononciat ARRENG o ARRENN, TABE n’es pas jamei prononciat TANNBENG o TANN BENN e que’vs poix assolidir quasi tots los escolans qu’ac hènn atau !) çò dond se ditz ARREUY o TABEUY.
      Tà çò de la V intervocalica, qu’es un fenomène landés e Baionés. Lo UVA/IVA landés que corresponn au IBA baionés.
      Se vòlem escríver lo dialècte, que cau indicà’u. Com explicar end ua gènt UA qu’es prononciat IWE o IBE, LAGUA prononciat LAGIWE/LAGIBE, PRUA prononciat PRIWE/PRIBE, LUA prononciat LIWE/LIBE. Los LUWE/PRUWE/UWE/LAGUWE landés que sonn atau parièr.
      L’A.L.G. que mentavè lo fenomène d’aqueths fonèmas de substitucion deu N intervocalic amudit.
      S’escrívenn un gascon normat, que pensi que cau utilisar UA, PRUA, LUA, LAGUA, OK.
      Totun, entad illustrar un dialècte, que cau har adaptacions senó, las particularitats dialectaus que desparéixenn.

      Que poix mentàver l’article tolosenc LE sistematicament arremplaçat per LO. LE que despareix.
      Hadóssim atau parièr en bèth escrivant LO en per ETH...
      Donc, entà precisar las mias causidas, que cau estar mei plegadís quand vòlem amuixar ua particularitat dialectau.
      Lo problèma de bèths-un occitanistas qu’es de no pas briga estar soples e sovent, que sonn quitament sordeixs qui no pas los francés dab la soa ortografia.
      Xentz de peguejar, un occitanista plan coneixut que’m disó un dia. Vous (les gascons, in french in the text) devriez écrire CAISSA, CONEISSER etc... et apprendre à vos élèves qu’on prononce CACHE, COUNECHE dans le dialecte (sic. n’a pas gausat díser "patois").
      Que l’arresponoi que poderem tabé escríver FENESTRA e explicar que’s pronóncia ARRIESTE...

      Amistats e dinc a bèth-lèu.

    • Adishatz Halip e los autes !

      Je vous invite, lorsque vous rédigez un message de forum, à aérer votre texte, et à mettre en valeur les passages les plus importants en les mettant en gras en clicant sur B dans la bande au dessus de la zone où vous tapez le message.

      Pour aller à la ligne, il faut, quand vous écrivez le message, passer une ligne, donc faire deux fois "retour chariot" !

      Si vous ne le faites pas, ça donne un texte très dense et difficilement lisible, comme le message ci-dessus.

      Comme administrateur SPIP, je fais autant que possible ce travail de présentation après coup sur vos messages, mais si vous le faisiez vous-même, ça me libérerait pour d’autres tâches !

      Merci hèra !

    • Adishatz Halip e los autes interessats per aqueth tèma,

      Perdon de non pas aver responut méi leu e d’aver trigat dus més : las coentas de la vita vitanta e la hreita de pc en vacanças a las Lanas qu’ac explican....
      E tanben la riquèssa de la responsa d’Halip Lartiga e’s meritava quauque temps ta la leger mèi d’un cop e plan la deverser...

      HL que defén hort plan las suas causidas ortograficas.
      Si parlam d’exercicis lexicografics on e’s trata de tornar expressions locaus tan exactament qui’s posqui, d’acord.

      Lo mon chepic qu’es un chic desparier : com obtiener qu’a la gent d’adara en quauque parçan de Gasconha les torni l’enveja de s’exprimir en gascon e d’es har comprener on qui siin ?
      Adara quasi tots a partir de la generacion de vint ans au mensh a deishat de viver (o d’este segur de viver) tota la soa vita en lo medish loc.
      Que serà ja hort beth si poden viver a un vintenat de kms deu son loc de naishença.
      Alavetz qu’em sembla necessari d’ensenhar formas ortograficas e lexicales qui siin acceptadas en mèi d’un indret, un gascon normat si voletz més d’un biaish dubert e plegadis on las especifitats locaus e’s puishquin reconeisher e de tot biash shens d’este mespresadas.
      Quaucarren que, plan segur, excludish l’"occitan centrau" de quauques uns e tanben la causida d’ua forma unica de gascon (biarnes tà este mèi concret ja qu’aqueth podeva reclamar quaques drets d’aqueth tipe).
      Tanben que cau tener conde de que adara quasi digun (au mensh enter los de mensh trenta o quaranta ans) n’a pas mèi lo gascon coma lenga naturau e mairana ; alavetz los ensenhar un gascon totalament localizat n’a pas mèi gran sentit e’m paitz...
      Se preni lo mon exemple, vadut e eslhevat a Bordeu, lo maishant gascon qui parli es naturalament barrejat de landès (lanusquet e de la vath d’Ador) e de biarnes "literari" mès o mensh normat.
      Que séi qu’aquo non reglera pas tot e que la quita causida d’un gascon "dubert" non sufeish pas ta donar a la gent l’enveja de tornar parlar enter eths, au mercat, en los locs publics o a casa. Qu’es tanben un aute problema, vertat ?

      Coralament


Un gran de sau ?

(connexion facultative)

  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :


 

Sommaire Noms & Lòcs