Còishes de l’Assisténcia e misèria Tèxte : l’Andrèu Lanavèra ; Arrevirada : lo Joan Pau Descòrbs

- Guilhèm Pilard Guichòt

Qu’èra hèra frequent qu’ensenhèssin còishes de l’Assisténcia Publica. Que’us sollicitavan tanben entà tribalhar a la bòrda (com los còishes de la maison d’aulhors).
Mes dens daubuas maisons, que i avè de que díser tà çò de la taula a tau punt que entà la « batèra », daubuns proprietaris reputats aganits ne trobavan pas arrés entà’us balhar un còp de man aqueth dia. Lavetz, qu’imaginatz lo sòrt deus « espitalets » dens taus maisons !
L’un d’eths, qui moriva literaument de hami, qu’avè pres l’abitud de s’eclipsar de cap a la bòrda autanlèu qu’ua pora cantava. Que garrapoava l’escala, trobant la pora, que’u panava l’ueu tot caut e que l’empassava suu pic.
Un còp, mentre qu’ensajava de trobar la pora qui vienè de cantar dens lo hen, qu’entenó la vielha qui garrapoava l’escala. Que devè suspectar quauquarren. Esvarjat mes tanben ahamiat, que lhevè ua pora deu nis, que vesó un ueu e que’u s’empassè goludament. Que s’èra enganat de pora e au lòc d’empassar un ueu fresc ponut, qu’avè avalat un « nidau », un d’aqueths ueus poirits que deishavan au nis entà i fidelizar la pora !

Un aute còp, lo mèste d’aquera bòrda qu’avè miat dus polòis au marcat de Somolon mes qu’avè devut tornà’us miar pr’amor n’avè pas trobat crompadors.
E que s’i tornèn la setmana seguenta. Los dus polòis que tornèn partir au marcat las patas ligadas.
Enqüèra un còp, impossible de’us véner un bon prètz e que tornèn a Lobea.
Lo mèste despieitat qu’enviè « l’espitalet » liberar los polòis dens la poralhèra...
òc mes... aqueth segond viatge las patas ligadas qu’èra estat fatau a un polòi. Qu’èra mort !
La dauna que comandè au gojat de har cauhar aiga tà plumar l’animau. Quan tirava ua tuha de plumas, que darrigava un tròç de carn ! Ua vertadèra tuadera !
La hemna que hasó longament borir lo vielh defunt polòi : ne casè finaument pas tròp mau pr’amor aquera setmana, ua costurèra que vienè tribalhar a casa. Que’n mingèn tot dia e la prauba hemna que disè que n’avè pas jamei minjat autant de carn de la soa vita !

Tèxte : l’Andrèu Lanavèra
Arrevirada : lo Joan Pau Descòrbs


Un gran de sau ?

(connexion facultative)
[Se connecter]
Ajoutez votre commentaire ici

Ce champ accepte les raccourcis SPIP {{gras}} {italique} -*liste [texte->url] <quote> <code> et le code HTML <q> <del> <ins>. Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :