Viatge a Gascunya #1 de Albert Hill
Dijous 09 d´agost
He dormit molt be a un dels dos llits de la habitació 404 del Hotel Orla i després de la corresponent dutxa baixo a esmorzar a la planta baixa del hotel on m´esperava un esmorzar tipo buffet molt complet amb torrades de pa, mantega, formatge, pernil dolç, fruites, pastes, café amb llet, sucs de tronja i pinya, ioyurts, etc....
Ara que ja no soc jove esmorzo amb moderació i no "arraso" amb el buffet lliure com feia de jove, ni siquiera preparo entrepans per dinar pel camí, ja que la meva intenció es dinar a restaurants gascons.
La senyora Elena responsable juntament amb el seu marit del hotel em comunica que ha pogut arreglar la meva estada inicial de tres nits amb dues nits mes, així que dormirè durant cinc nits sense canviar de habitació o hotel que sempre es un enrrenou.
Tinc que comentar que l´elecció del hotel va ser pura casualitat ja que l´unic lloc lliure per aparcar el cotxe, quan vaig arribar a Vielha va ser just devant del Hotel Orla......

Entro a la Llibreria Ruda a comprar la prensa diaria i pregunto per un "diari escrit en aranès" i la senyora resposable de l´establiment m´informa que abans si es publicava en aranés pero que en l´actualidad no es pot comprar cap prensa diaria en aranés.

Vaig a buscar el cotxe una mica preocupat per la tormenta de la nit anterior pero el cotxe està sencer i en el seu lloc. La meva intenció es anar a Pau (es pronuncia Poo en francés), ciutat amb molta historia i molt aristocràtica, així que enfilo per la carretera espanyola N230 que després es converteix amb la carretera francesa N125.
A poca distancia de Vielha en el kilometro 168 de la N230 a l´alçada de Pont D´arrós observo a ma dreta una gran casa on s´anuncia un brocanter -anticuari amb el nom de Brocanter Artiganè pero son les nou del matí i està tancat, així que vaig pensar en pasar per la tarda de tornada al hotel.

Jo pensaba que a la frontera trovaria controls policials i aduana i la meva sorpresa va ser que només un petit ròtul indicava que entrava a França on la carretera era molt mes dolenta i plena de grans camions que porten blat i mentjar per les granges catalanes i tornen buits i amb molta pressa a França per tornar a carregar material.

La carretera Francesca N125 circula pel mitg de alguns petits pobles i a la alçada de Luscan observo que s´anuncia un Brocanter, així que entro dintre de les quatre cases del poble i aparco el cotxe devant del brocanter i al costat d´un vehicle amb matrícula anglesa, propietat d´un matrimoni anglés que está tafanejant dintre de la casa-botiga.
Demano permís per entrar i molt amablement el responsable de l´establiment m´acompanya dintre de la casa i al primer pis on centenars de petits objectes dormen molts d´ells plens d´una petita capa de pols. Només trobo una tulipa arc decó de color blau cel que m´arriba al cor i per 20 Euros la puc comprar.

Segueixo per la carretera N125 i a l´alçada de Montrejeau agafo l´aburrida Autopista de peatge A64-E80 en dirección a Pau on arribo cap les 13 hores després de conduir unes 3´5 hores des de Vielha.

Aparco el cotxe a uns dels centrics aparcaments pùblics ja que observo que les grues municipals están treballant a gust amb els vehicles mal aparcats. Molt a prop de l´Ajuntament en la pace Royale descobreixo el restaurant La Brasserie Royale, on la clientela es majoritariament francesa..... funcionaris, joves parelles, families, també persones grans soles i en un ambient molt agradable i luminós, encara que l´edifici es antic i senyorial.
Pau
Està molt ple pero tinc la sort que es buida una petita taula i enseguida la neitexen i puc seure en ella. Al cap d´una estona una noia francesa, fina, agradable i amb molt dinamisme col.loca una gran pissarra en una cadira i entenc que alló es el menú del dia, que costa 16 Euros incloent-hi el café.
Problablement el propietari del restaurant sigui aficionat al tema ferrocarril ja que en el sostre de la sala.mentjador sembla que circula un tren de petites dimensions que deu fer les delicies de gran i petits. Vaig estar a punt de demanar el funcionament del tren pero no em vaig atrevir.

Després de dinar faig una passejada pel centre històric i la catedral de Pau i certifico el passat napoleònic de la ciutat, encara que no trobo l´ambient gascón que jo buscaba.
Es una ciutat amb un gran ambient turístic i hoteler, grans edificis senyorials , equilibri arquitectònic de tot el centre històric, establiments comercials amb aparadors de molt bon gust, etc....

Estic cansat i el dia ha tingut un aspecte gris-plom amb molts nubols, encara que he tingut la gran sort que no ha poglut [1], així que torno a Vielha, després de conduir altres 3´5 hores, encara que ja coneixo la carretera però es fa pessat i no he fet la migdiada a que estic acostumat....... Abans d´aribar a Vielha paro al Brocanter Artigané pero està tancat i barrat, i el restaurant del costat tambè està tancat i abandonat. No pinta be....
Continuarè....
Viatge a Gascunya #3 de Albert Hill
Albert Hill