"Letras au nin" de Didier Tousis Un petit eveniment per las letras gasconas

- Gerard Saint-Gaudens

Qu’avèvi crompat aqueth libe quauques mes i a déjà xens ac poder legir en seguida ; qu’at començavi qu’ac deixavi qu’ac tornavi prener au cap de quauquas setmanas. Non pas que lo libe e sii xens interes, au contrari, mes sa quita fòrma que pòt un chic desconcertar : capitòus hòrt breus que segueixen capitòus un chic longs, daubuns en francès, autes en gascons, a beths còps françès e gascon mesclats en lo medix capitòu o las medixas frasas, temas pro diferents. Diferents mes totun units per un solet punt : lo destinatari.
Aqueth libe com ac deixa pensar lo titòu qu’es destinat au mainat que l’autor e la sua companha esperan puix arcuelhan a casa a Sostons a las hitas deu Marensin e de la Maremna. E qu’i cab tot çò qu’un pair e pòt desirar transmeter au hilh esperat e recent vadut.
Aquera letra qu’es quasi un testament taben, dab tot çò d’important, la tralha qui l’autor e vòu deixar. En permer lòc l’amor e la coneixença de la natura. Precaria, esmaventa e miaçada qu’es benlèu çò prumer que lo pair e vòu transmeter, l’acercament a la natura, la coneixença deus sons habitants, fauna e flora. Los milhors passatges deu libe qu’us tòcan. Didier Tousis que s’i amuixa com un excellent observador de la natura deu son parçan lanusquet e taben com un prosator d’eleit. Que’m hè pensar a un aute aimador de la natura, lo Cristau de Hauguernes quan escriu sus la flora e especiaument las setas deu son parçan salisian xens aver enquera arriesgat, qu’at sabi, l’aventura d’un libe sancer.
Tousis, eth taben, qu’a hòrt bona man quan nos hè veder e sentir los paisatges d’ivern, la precaritat deus auseths e deus mamifèras en aquera temporada : la vielha cabiròla, l’auca sauvatge qui s’ moreix « ua matiada de gelada blanca », dus tròçs delicios qui amuixan au nin com « il est fragile, le pays, ton pays, qui rétrécit, qui s’amenuise, qui disparait ».
Ua òda a la fragilitat. Ua mustra de fidelitat, de memòria deus ajòus (veder lo portrèit sòbri e pudic deu « Papet », ua mustra d’umilitat tabén e de doçor, çò d’estonant per un òmi qui passa mèilèu per arreguitnaire, estafinhos tà tot diser.
M’èi demandat se lo Tousis en gascon qu’es o non lo medix que lo Tousis en francès ; francament n’ac sèi pas. E’m sembla que preferi lo gascon, justament mèi interior, menx « militant » benlèu. Que i a mantuas causas qu’aimaré aver podut escriver hens la part gascona de l’òbra mentre que n’auré pas jamèi volut signar ua sola linha de daubuns tròç en francès. Bon, cadun lo son, finalament.

Lo long abans-diser en françès, eth, que s’amerita un comentari pròpi, benlèu l’unic passatge qui lo nin non poderà pas comprener abans longtems, lo temps que la vita e la sua pensada qu‘u ajan après quauques claus de compreneson, pro de claus belèu tà poder criticar las teorias pairaus o las aprobar tan vau.
Per nosautes qu’ac podem har un chic mes tard taben xens esperar annadas ! Qu’i tornarem.

Qu’auratz compres qu’aqueras « Letras au nin » que s’ameritan mes que lo silenci qu’es de prevéder : l’autor n’es pas hòrt aimat preus occitanistas, desconexut deus biarnistas e deu public francès de la region e qu’es autò-editat (« Editions du bois » ençò de l’autor a Sostons) .
Que las ei totun trobadas en ua libreria deu centre de Dax ; que’s poden comandar a contact@pitprod.com .

Grans de sau

  • Bon, après, lo tipe qu’es pro provocator tabé e qu’a un chic creat le soa soletat, ma hida. E qu’es sovent de mau seguir en les soas pensadas : n’èi pas encoèra comprés çò que volè au juste... E que tròbi qu’i a tròp de pathos en le soa pròsa com per le soa musica, question de gost.

    Après, jo, se diví har ua letra per le mia hilha, lo tèxte que seré mè brac. N’escriurí pas sonque :" Cerca."

    "Tant vau" Gérard, òsca, aquò qu’es un bèra espression que n’emplegan pas pro.

  • Non coneixi pas tròp la musica de Tousis,dus o tres tròçes haut o baix sus youtube ,pas mèi e non puix pas jutjar. Per çò de la prosa,lo patòs qu’u vedi mèi en la part francesa(qu’ei l’intencion d’i tornar) qu’en la gascona ; era e’m sembla, au contre,sòbra e precisa dens sa lectura de la natura com ac èi dit, çò qui non hè pas empach au sentiment.

  • Gerard, que t’ès escasut a me balhar enveja de legir lo libe !
    Ende véser, tanben, coma l’autor e causeish ua lenga o l’auta segon l’inspiracion o lo subjècte...
    La relacion usatge deu gascon / descripcion de la natura, que m’interessa.
    Se’ns escasossem a balhar aus aimadors de la lenga l’amor de la natura... e lo contrari...

  • N’i coneishi pas gran causa, mès aprèps verificacion sus Wikipedia, pensi póder díser qu’es ua grua (uo grùo).
    N’èra pas tròp sauvatja (ende’s deishar prénguer peu men aparelh, qu’ac calèva !).
    Anèit, suu Canau de las duas Mars, comuna deu Puch d’Agenés, pas lonh de la Falòta.
    (Puch-d’Agenais)
    Maison vieille de La Falotte

  • Pas tot a fèit, ’quò’s un hairon cendrat. Ne’n vésem quauque còp.


Un gran de sau ?

(connexion facultative)

  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :


 

Sommaire Noms & Lòcs