Jo, que m’estimi mè de parlar francés que d’anar bretejar atau... Qualitat de la lenga difusida a l’òra d’ara, territorializacion de la lenga, fòrmas locaus, travolhar...

- Renaud

[Article creat entà ostalar un hiu de discussion lançat peu gran de sau ça-jos, de Renaud.
Tederic, webmèste]

Com parlèvi de Viure al País e qu’avèn reportatges de qualitat dab gènt que podèn tabé, parlar plan, aquí, entà le navèra edicion de’questa setmana : tot lo contrari...

Un reportatge a Saint-Ferme, en Gironda, on lo monde (los dus o tres militants occitanistes vinuts...) parlan lengadocian per un "grèpia" de Nadau. E aquí "far" e ací "veire", un plesir.

Un aut per l’aubertura d’ua escòla Calandreta/Ikastola. Lo piro dont parla gascon qu’es catastrofic e aquí francés, e aquí diftongas mau prononçadas : un comble !! Ne sap pas prononçar "dusau", tresau" ! Dusao, trésao... Tarrible.

De vrai, jo quèn entèni aquò, qu’èi enveja de díser : entà qué ? Transmèter le cultura blabla, entà qué ? Entà que parlin los còishes un mescladís de qué que singui shèt nada identitat ? Jo, que m’estimi mè de parlar francés que d’anar bretejar atau...

Grans de sau

  • A prepaus de Sent-Fèrme : lo lengadocian es pas çò que m’hèi lo pus puishiu, vist que som a tocar lo Duraqués qu’es dejà de lenga de tipe nòrd-lengadocian (brageiragués). Entremitan los actors, a 21’18, atz Yves Sauvestre, d’Auriac (en Duraqués, donc) qu’es occitanofòne de neishença (cf. sus Radiò E2M ont parla en ò) ; un esfòrç es estut hèit perque, avant, avèva pas de micrò e un lector parlèva a sa plaça en biarnés e/o lengadocian estandard. Lo que jòga lo casalèir, tabé, sembla utilisar un dialècte de l’Entre-duas-Mars.

    çò que gèina mèi, donc, es la propension de bien d’occitanistas a barrejar shens vergonha de dialèctes briga vesins. Demb una lenga normala, un tipe que breteja atau un gavachejadís vai pas èster botat sus lo davant de la scèna (a 21’54 an causit juste lo moment ont Miquèu travolha sus un mòt per illustrar los lectors) ; demb la lenga d’ò, si-fèit. E se me’n sap autant a mau, es perque èri lector jo tabé e coma cada annada m’i hasèvi a parlar corrèctament en garonés (tèxte minuciosament traduït e ameliorat capvath les annadas), deu temps que mon collèga -un òme excellent per alhons, mès aperat au darrèir moment alòrs qu’èra previst que lugirí solet- persamièva lo tèxte lengadocian-estandard de biarnés. Me dishut la rason d’aquò : coma damòra en Gironda, s’i hèi a utilisar lo gascon ! ...lo flòc de tot aquò es que Miquèu es un Perigòrd pur jus !

    Shens parlar de la hemna (diu èster la novèra pròf deu licèu de Pelagruia), demb son lengadocian persamiat de biarnés. Sap pas que Pelagruia es pas Montpelhièr nimèi Pau, mès au mens a un accent que tròbi naturau.

    L’istoèra de l’escòla, parelh : lo tipe que sembla gèinat quòra ditz ’’Gasconha’’, coma s’èra una fauta d’ec díser.... Coma dises, vau mèi parlar francés, tè.

    Senó, pus positiu : me triga de lugir ta gramatica... e de me’n inspirar per hèser la medissa per lo garonò-vasadés.

  • Renaud : n’èi pas podut trobar nat "reply"(*) de l’emission de Viure al Pais dont parlas, e’s pòt enquera trobar ?
    Gaby : que vòu diser "travolhar" mot desconeixut de jo e de los diccionaris qu’èi a man ? "Lugir" tabén que m’a pausat problema dinc a que tròbi la tua darrera frasa (pensavi en permer a ua estela ) ... Devinalhas ...
    Sus Gasconha.com que t’adreças a un public pan-gascon, rialament coneixedor de las particularitats deu parlar garonès ( hòrt chucos, n’en dobti pas ) ; perque non pas adaptar lo ton devis a d aqueth monde eslargat ?

    Mes tau hons de la question qu’atz rason totes dus : que cau acabar dab aqueths barrejadis, aqueras "nòvlengas" vagament occitanas.

    (*) arrevirada gascona ?

    • reply : volèvas díser replay, Gerard ! (reply qu’existís en anglés mès vòu díser responsa).

      End’arrevirar replay : pensi que la particula re, qui exprimís la repeticion, e’s pòt utilizar en gascon com en francés (qui la balhèt a l’anglés, pensi).
      Lavetz, en hicar lo "a" prostetic gascon, qu’am arrejòc si au mensh accéptam jòc end’arrevirar play.

      Suu barrejadís de fòrmas gasconas qui véngan de territòris gascons vesins (o tanben de territòris non gascons vesins, o de territòris gascons non vesins !) :
      a jo ne’m gena pas. Pensi qu’ac hèi, jo ! çò qui m’impòrta mei : dens un medish devís, ne pas mesclar fòrmas eterogènas ; per exemple si disi existís, que vau díser exprimís e pas exprimeish.
      La vita que hè barrejadís ! Si sàbem putzar com cau a la hont gascona comuna, que deuré anar.

      Los monstres fonetics com "dusau=dusaó", au contrari, que’m pareishen tuaires.

  • E be, qu’es suu site de "Viure al País", France 3, lo darrèr numerò

    http://france3-regions.francetvinfo.fr/occitanie/emissions/viure-al-pais-0

    "Lugir", qu’es tabé atau que’s dit a nòste en lo Bòrn, encoèra qu’escrivossi "legir".

    Jo que pensèvi a l’avir de "l’occitan", ne’m pensi pas dijà que’s harà ua scission entre "occitan" e "gascon" (mèma s’emplegui tustèm lo darrèr tèrme entà parlar de le mia lenga). Que pòden har com un moviment separatiste mes s’es entà har les medissas peguessas com los occitanistes, n’es pas aquí lo jòc. E lengadocians o lemosins que pòden aver les medishas irèias com nosatis. E’m pensi melèu que’s va har ua copadura neta enter duas escòla, los dont pensan que l’occitan n’a pas d’estar territorialisat, haut o baish los adèptes de le doctrina d’ua "lenga occitana" que pòt estar ensenhada e parlada com que singui on que singui e de l’aut estrem los dont pensan, arrèis, l’occitan qu’es ua lenga multipla, hòrt territoralisada e que’ns cau arrespectar e, mèma, ensenhar, les soas riquessas locaus.

    Los dont pensan le lenga ne pòt pas estar ensenhada sonque per professors diplomats tots sortits d’un medish motle de pensar (A1, B2, blabla) e los dont pensan que l’autenticitat de le paraula d’un locutor naturau (mèma per un colectatge numeric) qu’a mè de pes.

    Duas escòlas tabé, l’ua ligada cap e tot aus poders publics (Regions, Despartaments), tinuda preux colho.. per les subvencions e l’auta benevòla a le paraula libra...

    Que saunegerí d’un site internet qu’arrecapteré tots los collectatges, tèxtes, diccionaris, documents per lòc entà escotar e qu’i avossi un referent per zòna que’s perpauseré d’arcúlher los qui vòlen entà pleitejar. PAs un professor, sonqu’un locutor.

    E ne puirem pas har aquò nosatis un jorn ?

  • ’’Travolhar’’ (mòt vasadés coneishut a nòsta epòca) es ’’tituber, trébucher’’, au sens figurat ’’travolhar sus los mòts’’ es ’’bredouiller’’. Mès belèu que l’as pas trobat perque generalament l’escriven ’’traolhar’’ .
    Aquò dit, lo mòt a bien de variantas (dens lo sens prumèir de ’’mettre le fil en écheveaux’’) : travolar (Tolosa), travolhar ’’traboulha’’ (Albigés, Bordalés), tordolhar (Baiona), trolhar (Lanas), traulhar (Perigòrd/Agenés/Biarn per ’’trapinhar’’) ; e, pus pròishes semanticament, entrevolhar (Albigés) ’’embrouiller qqn’’, entravolhar (Tolosa) ’’embrouiller (les idées)’’. E tabé en oïl. Valà qu’es hèit per lo mòt escur de patoés deus bòrds de Garona ;)

    Renaud : E’m pensi melèu que’s va har ua copadura neta enter duas escòla, los dont pensan que l’occitan n’a pas d’estar territorialisat, haut o baish los adèptes de le doctrina d’ua "lenga occitana" que pòt estar ensenhada e parlada com que singui on que singui e de l’aut estrem los dont pensan, arrèis, l’occitan qu’es ua lenga multipla, hòrt territoralisada e que’ns cau arrespectar e, mèma, ensenhar, les soas riquessas locaus. => as resumat precisament ma filosofia. Una lenga regionala diu forçadament èster territorialisada, autament tant vau parlar sonque francés, o mème anglés (o pulèu globish) !

  • Merci a Renaud e Gaby peus sons explics. Aquesta discutida qu’illustra hòrt plan (en contrapunt) l’auta discutida parallèla en francès deu "Modela D navarrès " estant e qui’s pòt resumir atau :

    "est-il possible de ressusciter par un volontarisme (...) une langue qui n’a plus d’utilité pratique et qui n’est plus parlée dans les familles ?"

    Que voleri tornar a quauques punts :
    qu’es clar, Renaud e Gaby,que pensatz com l’Eric Fraj (veder lo hiu a perpaus d’eth dus ans a ) l’"occitan" qu’es ua lenga hèita de parlars o microparlars territorialisats e tots egauments valeders e arren mès.Lo gascon o lo lemosin non son pas mèi alavetz sonque conceptes de classificacion valeders peus linguistas . E que sui estonat quan legeixi lo mot "separatisme" tostemps pejoratiu en un contexte culturau francès .Aquèth mot non vau pas quan parlam de la modalitat de convivencia enter gascon e occitan o la gent qui parlan aqueras lengas sòrs.Benlèu lo mot qu’aurà escapat a Renaud xens qu’ac volosse.Non pensi pas a nada "separacion" enter occitans e gascons senon a un navèth biaix d’organisar aquera conviviencia d’ua manera "confederau" on las causas seren claras a la quita fin :pas mèi de possibilitat de barrejar "occitan estandart" e "biarnès"(un còp mèi,lo biarnès n’existeix pas d’un punt de vista de la lenga, los Biarnès,eths, qu’existeixen !) ;pas mèi de legitimitat per cartas occitanòjacobinas com la dont parlan endacòm mèi uèi suu siti.

    2)las lengas regionaus "per natura"(?) que diuren estar territorialisadas quan las lengas "normaus" n’ac seren pas .E d’on vièn aquò ? Lo francès e l’inglès que son istoricament en part territorialisats tabén . E hens un monde cada còp mèi desterritorialisat aquò que vòu diser acceptar la mort de las nòstas lengas .Un còp mèi ua lenga qu’es hèita tà comunicar e pas sonque entà arrecaptar au micròscòpe particularitats iperlocaus quitament estossin mèi qu’a mieitat oblidas peus supausats locutors.Lo tribalh de collectatge deu Renaud qu’es utile e nòble perqu’es un omatge a la gent d’aqueths parçans mes l’arrespècte per la lenga non s’i pòt pas limitar. E doncas entà comunicar enter gascons de totes los parçans que’n cau tabén ua lenga comuna.Comunicar e partatjar causas qui non son singularas perqu’em gascons ;senon, en efèit lo francès (ua lenga qui m’es mairau e que defendi quan s’escad) o l’inglès o lo mandarin arron doman que poderen sufiser.

  • Gérard, haut o baish, que m’aduvi dab tu. Çò qu’èi escriut de "separatiste", n’ic apliquèvi pas a les mias irèias mes melèu en un moviment com l’IBG que va díser "non, lo biarnés n’a pas arré a véder dab lo gascon, lo lengadocian,etc..." Donc, jo e’m pensi lo futur de "l’occitanisme" qu’es de har un aut occitanisme, un contre-occitanisme, qué. Plan solide, que pensi com lo Fraj. Mes Vincent, qu’ic avè dit pas goaire a tabé, que’m sembla, l’avir que’s va har dehen o au mensh a costat deu moviment occitaniste. Qu’an tròp avançat pèças entà que podossim tornar a l’endarrèr.

    Après, ne vui pas har de l’iperteritorialisacion. Ne sui pas un idealiste percè que sèi les particularitats dialectaus que van, chic a chic, desparéisher. E que vei duas solucions possiblas :

    1 Que’s puiré, hòrt plan, imaginar d’aver estandards deus dialèctes gascons. Ua gramatica plan descriptiva deus parlars comengés que sortiràn de’cí belèu un an, qu’i a le deu Gaby, le mia, le d’un Bigordan que coneishi... Mes com har entà l’ensenhar e sustot, on s’estanca ? Se pensan lo shalossés com un òrde de biarnés, que sanja tot ! Que carré har excepcions e excepcions shèt de’n acabar.

    2 O lavetz, tot simplament, dar los mejans aus futurs aprenents de le lenga d’aver le matèria a man : que pusquin trobar adaise tèxtes, videòs, audiòs deu son parçan e après, ad iths de har lo tribalh (numericament) dab, totun, un arreferent o dus per parçan entà pleitejar.

    Ne’m pensi pas le lenga nòsta que serà jamè mè ua lenga correnta en le societat, que va’star partatjada entre tot çò d’institucionau (entà har brac) e quauques ahucats. E au contrari de çò que disen los occitanistes (mensonges e qu’ic saben), n’i a pas nada demanda.

    Ne cau pas desbrombar que n’es pas sonqu’ua lenga (qu’es lo mon avís). N’es pas percè que parli gascon, que sui atau o atau, que sui de gaucha o que sui de dreta, qu’aimi le caça o que sui anti-caça. Entà jo, que vòu díser ua sola causa : que sui ligat en un territòri pròpi. Après, que puish estar com que singui... Mes aquò, qu’es belèu tròp complicat per gènts en hrèita d’identitat...

  • Gaby,non pensi pas que "travolhar"(çò de ton, desconeixut deu diccionari Foix de las Lanas ,quitament com "traolhar") e "trolhar" e siin lo medix mot (au menx que la transformacion de"o" en "au" i sii normau ?)."Trolhar "qu’es defenit per Foix com a "ronronner(?!),presser au pressoir,piétiner", compreneders peu substantiu "trolh" ,mot pan -gascon ,pròixe de l’occitan "truelh" (e deu francès "treuil")e qui vòu diser "pressoir",plan segur.

    Qu’es curios lo medix mot e puxqui diser en basadés au còp "trébucher " e "tituber" çò qui n’es pas lo medix concepte.Un mot pan-gascon per "trébucher" que seré "trabucar" e per "tituber" "trantalhar(com en occitan, d’alhors) dab lo frequentatiu trantalhalejar".O tabén (donat per Mora com a Bord,Gr.L) hombar ,frequentatiu "hombejar".
    Que diurem ensajar d’esclarir la nòsta lenga a l’entorn de conceptes distints, un biaix de combater "l’inseguretat linguistica" peus néo-parlants..

    • Sémantiquement, on peut voir le passage de « presser à l’aide du pressoir », à « fouler avec les pieds », et ensuite ironiquement à « tituber » et « trébucher » (voir les expressions imagées pour la personne ivre qui titube en Agenais : "garda las aucas", "li cal tota la rota").
      Pour le sens landais de « ronronner » donné par l’Abbé Foix au mot "trolhar", il faut savoir que le "travolh, traulh, trolh" « pressoir, treuil » est aussi le « dévidoir », qui lorsqu’il tournait faisait un bruit de ronronnement (l’ALLOC a relevé "far de canels" « faire des bobines » en Agenais pour dire « ronronner »).

    • Me sui trompat en escrivent ’’trébucher’’. Au segur, ’’trébucher’’ se ditz ’’trabucar’’ e ’’s’entravar’’ (coneishut de tots en francés regionau ’’s’entraver’’... ’quò’s recentament qu’èi aprés qu’èra un regionalisme !).

      En Medòc o Bordalés, lo ’’dévidoir’’ es lo tradolh.

    • Amics, pensi que fau pas hèser la confusion entre trolhar / traulhar (fouler, piétiner) e traolhar / travolhar (tituber). Cresi pas qu’aquera darrèra varianta augi quauqu’arré a véser damb lo vèrbe occitan travolhar que significa "dévider", lo travolh estant "le dévidoir". Aquera -v- intervocalica se retròba correntament dens los parlars septentrionaus. Pr’etsemple, luva, pruva, bohar -> bovar. Dens d’autes mòts, aquò’s la semivocala o semiconsonanta -i- coma dens la soia (la sienne), la toia (l tienne). Prèster coërents faudré tabé escríver la miia (la mienne) e no pas la mia. O lavetz convenir que totas aqueras consonantas e semiconsonantas ann pas a èster notadas dens l’escritura : traolhar, lua, prua, bohar, la soa, la toa.
      Sens parlar a nòste de la varianta agolha dau mòt aolha (brebis) damb una -g- intervocalica. A titre anecdotic, entà Marmanda, disèvann l’agolha [a’gouye] per la bèstia e l’aulhèir [ow’yèy] per lo pastor.
      Personalament soi partisan de notar aqueras particularitats intervocalicas per ajudar lo monde a prononçar corrèctament lo gascon d’a nòste.

    • Le latin TORCULUM « pressoir à vis », a donné le français treuil.

      Le latin * TRADUCULUS « dévidoir », a aussi donné le français treuil, mais effectivement a généralement aboutit à des formes différentes dans les parler d’oïl et d’oc par rapport à celles issues de TORCULUM (voir le FEW).

  • "a Saint-Ferme, en Gironda, on lo monde (los dus o tres militants occitanistes vinuts...) parlan lengadocian... E aquí "far" e ací "veire", un plesir."
    Lo parlar tradicionau de St Fèrme es lo gavache. Pr’aquò, i a de l’occitan autorn. E dens aqueu occitan (gascon per la conjugason e la confusion e/a en [ɛ]) se ditz "far" e "veire".


Un gran de sau ?

(connexion facultative)

  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :


 

Sommaire Noms & Lòcs