Vasconia gaskonia.blogspot.com

Vasconia
Vaskonia.
La vertadèra identitat gaskona, ja que pòti pensar que’s basteix com hòrt d’autes penent l’edat deu her, que’s he de tota manièra durant l’edat miejancèra, e que’s he dab l’aute penent deus Pirenéus.
gaskonia.blogspot.com


Vaskonia.
La vertadèra identitat gaskona, ja que pòti pensar que’s basteix com hòrt d’autes penent l’edat deu her, que’s he de tota manièra durant l’edat miejancèra, e que’s he dab l’aute penent deus Pirenéus.

Grans de sau

  • Duas lengas... Pas dus. E que’m desencusi mes que’m pareish autant utopic com l’Occitania...
    E los bascos que se’n trufan bèth, qu’an dejà pro de cuentas atau...
    La prudèra de l’identitat, e de l’apartenéncia a un grop...
    Jo, n’èi pas nat daun de drapèu per definí’m...

  • E puish... De lengas, que’n vei quate, pas duas...

  • Òc, mès ne s’ageish pas ací de definir Renaut, mès de representar la Vasconia !
    E n’èi pas vist de region o de nacion existir shens drapèth ("drapèth", Renaut !).
    E sus la Vasconia utopica :
    Òc, vertat qu’es utopica, mès que cau utopia e sauneis entà har móver l’òmi...
    Benlèu qu’aus gascons e’us hè hreita de jogar sus duas utopias, l’occitana e la vascona, e de trobar ua Gasconha navèra énter las duas !

  • Bon, pensi que cau préner aquesta prepausicion d’aficha com un aperet a discussion, ua provocacion aimabla.
    A prepaus de las entitats vasconas, jo que’n vesi... cinc :
    deu costat francés, Aquitaine e Midi-Pyrénées, cadua en partida, deu costat espanhòu, Navarra, Euskadi, e... Aran, petitòt mès important enta la Gasconha.

    E a prepaus deus pòbles, dilhèu que n’i a tres : los espanhòus, los bascos, e los francés.
    Los gascons ne son pas mei un pòble a l’òra d’ara (lhevat dilhèu los quauques milèrs d’aranés), mès jo que volerí que s’ac tornessen estar !

  • Drapèu qu’es...
    E adishatz, jo qu’acabi ací.

  • Jo tanben que disevi "drapèu", mès me rapèri pas on èi vist que calèva díser "drapèth".
    Mès vesi "drapèu" dens lo petit lexic gascon. Pensi qu’es un francisme, coma "capèu" o "chapèu" a la plaça de "capèth".

  • "drapello" en italian, donc "drapèth" en gascon. "drapèu" qu’ei un francisme (vocalizacion deu francés ancian drapel).
    Que tant valeré díser "castèu" meilèu que "castèth".

    Tà "cheptel", la mea mairbona que ditz ... "cheptèth" !


Un gran de sau ?

(connexion facultative)

  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :


 

Sommaire Noms & Lòcs