Utilitat deu "o" en le grafia normalisada Renaud

Ua question entaus participants. Le grafia normalisada qu’es de hòrt mau legir preu monde. Mes que pòt aver interèsts, mè que mè d’unitat deus parlars a l’escriut. Oc-be. Lo "a" finau que pòt servir a prononçar a le mòda deu son parçan, bien. (encoèra que seré probable qu’estossi prononçat [a] quèn védetz lo tractament deus mots compausats com "tinhA hus", o "cadA un"suu maine pirenenc... mes bon)
Mes, a l hèita fin, en qué pòt servir aqueth "o" prononçat [u] (ou) ?? Qu’i calculi, mes n’i vei pas sonque desavantatges. Entà jo, i avossi quauquarré de tornar har, que seré aquò. Çò que’n pénsatz ?

Grans de sau

  • Renaud,
    Un especialista de la grafia que’vs poderà har ua responsa mès estendida mès au menx que poderetz benlèu reconeixer que lo grafema "ou" imitat deu francès balha a un teste gascon un aspècte hòrt pachòc e tà diser la mia opinion ,hòrt lèda pramor que lo son "o"("ou" en francès) qu’es hòrt frequent a noste .
    Que i a mès:si començatz a emplegar "ou" shenx de har audir la difontònga ,qu’auratz logicament a har parier e multiplicar las vocalas :prenetz l’edsemple deus "Gaujos" mencionat per Tederic endacòm mèi:si escrivetz "gaujous", no’m sembla pas logic de non pas escriver "gaoujous" tà har audir la diftònga e alavetz lo mot que pren cada còp un anar mès espès, los mots que pareixen mès longs,etc...
    Finaument,tocar a un cas isolat n’es pas possible :la grafia qu’es com un castèth de cartas.Que començas a cambiar "o" per "ou" e a la fin ,qu’arribas a un sistema bènlèu mès adaptat a mònòlinguas francès mès chic a la nosta lenga .Aquèth sistèma qu’edsisteix:qu’es l’anciana grafia de L’EGF(la grafia Palay) o la grafia "moderna" apitada per Jan Lafita que i a bènlèu adara detz ans .Mès qu’es ...auta causa .
    PS:que’vs balhi bènlèu jo un maixant edsemple en bèth emplegar"x" e non pas"sh" de la grafia normalisada,ço qui’m her emplegar"ds" hens "edsemple"(pichòt castèth de cartas !),etc ...Qu’es un chic contrari a çò qui manda la grafia normalisada mès que’m sembla mès aisit d’isolar...

  • Hmm... Ne m’aduvi pas forçadement sus le diftounga percè se compreni plân que vòletz díser s’escrívem "ou" coum en "boûn", qu’auràm a escríver "aou" coum en "gaoujous" entà poder desseparar lou soûn "ou" dou soûn "òu" coum en "hòu". Mes justament, s’escrívem "ou", lou "o" accentuat (ò) qu’es libre e que pot tournar servir pr’aqueth soûn ! E’m séguitz ?!! Qu’es un chic coumplicat !
    Que trobi, aquí coum en tout maine de le vita, lou mounde que soun trop partesâns, qu’es aço ou aquo, mes ne pot pas estar lous dus. Perqué ne puirém pas mesclar ço de boûn de l’ua grafia dab l’auta ou les autas entà crear quauquarré de mè simple e legedéi ?

    Qu’i èi plân calculat e jou, que perpauserí :
     suprimir lo "o" dab lou soûn "ou"
     emplegar lou sistème adaptat prou Laffite de l’accent circonflèxe entà noutar un mout qui’s pusqui prounounçar "ou" ou "oun" (maisoûn). Atau, nat daun de hicar doubles "n" entau "n" dentaus.
     suprimir les counsounas mudas etimoulougicas coum en "perèr", "troubador", etc... Ne har dounc, "perè", "troubadoú"
     tirar les letras chic prounounciadas coum lou "n" de "quauquarren" (sounque en Comenge, idem per "tanben") ou lou "i" de "vaishèth" per exemple (sounque’n Couseran). Que púsquim estar mè libres sus aquo. Ce’m sembla que s’at vau mè pouder hournir ua letra rara que nou pas le subir.
     sauvar lou "a" finau entaus mouts feminîns percè que’m sembla estar coum un coumproumís, embestiant, mes pratic... Qu’es un chic liugè coum esplicacioûn, mes ne’m vaga pas de’n har ua dissertacioûn !
     Sauvar lou "v" qui hèi "b" entà damourar proche de les autas lengas roumanicas.
     sauvar lou "v" qui hèi "u" ou "b" coum en "hava" percè, ce’m sembla, qu’es le soula soulucioûn qui engloba lous dus soûns...
     dishar lou "j" qui hèi sii "y", sii "j" coum en "pantejar". Aut coumproumís.
     tirar lou "v" intervoucalic qui ne’s prounounça pas sounque "b" coum en "cavala", que diu estar "cabala"...
     sauvar lo "r" dous vèrbes entà que singuin de boûn counésher ou counéxer (aquí, n’at sèi pas....)
     "sh" ou "x" aquí, n’at sèi pas percè mercas coum "Adishatz" que coumencen d’estar plân espandidas e couneshudas e lou mounde qu’at escriurén atau adara, e’m pensi.
     ne sèi pas trop que har tabé de le questioûn dous "t" finaus dount se poden entèner en ligasoûn a bèths còps, coum en mashanT omi".

    Que perpausi causas per ua grafia mè simple d’un gascoûn chic ou mic nourmat segoun lous parçâns. Bèths ûns que diràn qu’a le hèita fîn, le grafia n’es pas importènta mes jou ne m’at pensi pas. D’aver ua grafia tròp coumplicada que vira lou mounde de le soua lenga, qu’ous vira de le pouder escríver...
    Tabé, segú quauques que diràn "qui es aqueth branle dou diable entà vouler sanjar les règlas ?". Que sui digûn. Mes e’m pensi qu’èm hort de digûns, e qu’am lou dret de hargar le nosta lenga, nousatis, shèt d’atèner arré dous "especialistes" souvent trop dougmatics...

    Qu’atèni les vostas remarcas ! E criticas !

  • Tabé !

    Per l’aspèct visuau dou "o" coum dísetz, e’m pensi qu’es ua questioûn d’abituda. Jou, qu’èi coumençat de legir lou gascoûn dab Arnaudin, e quèn vedori prou permè cop escriut "lo" a le plaça de "lou", qu’at trobèri vertadèrament lè tabé, dounc, aquí, n’es pas sounque ua questioûn de subjectivitat segoun jou. E aunestament, quèn escrivi "vouler", que trobi que paresh un chic estranh tabé, mes boûn...

    Les gènts que saben "le" en francés que’s dit "lou" en "patois", aquo qu’es sabut ! Alavetz, quèn escriven "lo" que’s copen de’queth mounde, percè pr’ad iths, que serà espanhòu ou "ouccitân" (qu’es a díser ua auta lenga que le soua) ! Que’s talhucan tabé de le toupounimia ou dous patrounims en escríver "o" per "ou". Jou, que passi les mias semanas prou moûn tribalh, a ’scríver soubriquets de maisoûns ou toupounims gascoûns, e d’aver aqueth "o", que copa lou hiu de le tradicioûn ourau segoun jou.
    E push, qu’èm en França ! E que pàrlam ua lenga ultrà minourisada ! Coum me dishout en vielh pas goaire a : "que’s cau sousméter ara religioûn !". Bref, que’s cau adaptar, segoun jou...

  • Renaud,
    Que vedi qu’erètz com lo pescaire a l’espera e com lo peix (jo) a nhacat,qu’avez herrat autalèu e pif !qu’avem un nau sistema grafic entau gascon !
    Mès tot plan pensat,qu’atz rason ,lo tèma qu’es important per los usatjans deu gascon escrit qui èm vos e jo (n’èm pas »digun »,qu’em « usatjans » !).Non sèi pas se valeré pas mielher seguir en francès entà que tots e puixquin seguir mès com atz començat en gascon ,que segui atau.
    N’es pas tròp aisit de trobar un mièi camin en aquèth subject de la grafia ,com ac disevi ier, qu’es com un castèth de cartas,quan començas a tirar,tot que cad d’un aute costat mès rai,enssajem ua estona de har « prospectiva grafica « enter simples usatjans .

    1. suprimir lo "o" dab lou soûn "ou" :non vedi totstemps pas l’avantagte mager a part de raprochar la grafia deu frances entà que sia mès aisit de deverser,pensatz.Aquo que seré normau se lo gascon era un dialecte de la lenga d’òi com lo peitavin o lo norman,mès n’ac es pas :qu’es ua lenga a despart,a despart deu francès e meme, a despart de l’occitan(cf Peire Bec, Jeorg Kremnitz e mantuns autes).Lo frances,que sabi,qu’es l’unica lenga europea a escriver »ou » un fonema que las autas lengas qu’escrivan « u »(lo castelhan,lo catalan e taben l’aleman,l’olandès,etc…L’occitan,lenga sòr,qu’escriu « o ».Perque doncas seguir lo còde francès ?Las questions de lenga n’an pas arren a veder dab la nacionalitat(e quauques Gascons –los Aranes-non son pas francès tapauc !)
    2. emplegar lou sistème adaptat prou Laffite de l’accent circonflèxe entà noutar un mout qui’s pusqui prounounçar "ou" ou "oun" (maisoûn). Atau, nat daun de hicar doubles "n" entau "n" dentaus :personaument,n’i vederi pas un gran problema e n’aimi pas tròp lo « nn » ,un chic estranh .
    3. suprimir les counsounas mudas etimoulougicas coum en "perèr", "troubador", etc... Ne har dounc, "perè", "troubadoú" :qu’avètz pensat a las derivacions ? En lengatge cultivat ,qu’es pòt parlar de « poesia trobadoresca »e autas …
    4 tirar les letras chic prounounciadas coum lou "n" de "quauquarren" (sounque en Comenge, idem per "tanben") ou lou "i" de "vaishèth" per exemple (sounque’n Couseran). Que púsquim estar mè libres sus aquo. Ce’m sembla que s’at vau mè pouder hournir ua letra rara que nou pas le subir :bènlèu que poderé entrar en ua zòna de fledsibilitat mès la grafia normalisada qu’es « englobante » e totas las pronnciacions (xens o dab « n » finaus ) qu’i pòden caber.Après que’s pòt pausar la question d’ua « prononciacion de référencia » mès que seré entrar en un terren de mau caminar …
    5. sauvar lou "a" finau entaus mouts feminîns percè que’m sembla estar coum un coumproumís, embestiant, mes pratic... Qu’es un chic liugè coum esplicacioûn, mes ne’m vaga pas de’n har ua dissertacioûn !Que’m adui dab vos,plan segur.
    6. Sauvar lou "v" qui hèi "b" entà damourar proche de les autas lengas roumanicas.Idem.
    7. sauvar lou "v" qui hèi "u" ou "b" coum en "hava" percè, ce’m sembla, qu’es le soula soulucioûn qui engloba lous dus soûns...D’acòrd dab vos taben .
    8. dishar lou "j" qui hèi sii "y", sii "j" coum en "pantejar". Aut coumproumís.D’acòrd taben.
    9. tirar lou "v" intervoucalic qui ne’s prounounça pas sounque "b" coum en "cavala", que diu estar "cabala"... Idem.
    10. sauvar lo "r" dous vèrbes entà que singuin de boûn counésher ou counéxer (aquí, n’at sèi pas....) :plan segur,senon qu’avèm l’efèit « castèth de cartas » en plen !
    11. "sh" ou "x" aquí, n’at sèi pas percè mercas coum "Adishatz" que coumencen d’estar plân espandidas e couneshudas e lou mounde qu’at escriurén atau adara, e’m pensi.Bona remarca ,qu’i èi pensat mantun còp com sui un « aficcionado » d’Adishatz taben !Mès la marca que s’i poderé adaptar e lo »x » que seré bènlèu un avantage grafic entà atirar l’atencion deu public..qu’us ac cau demandar !
    12. ne sèi pas trop que har tabé de le questioûn dous "t" finaus dount se poden entèner en ligasoûn a bèths còps, coum en mashanT omi" :qu’es com la question 3 :que cau estauvar los probemas de derivacions e los guardar, e’m pensi.

    Aquò dit e hèit, n’am pas resolut arren.Tant qu’un grop de linguistes e de gramaticians ,tots considerats com « legitims » e taben disponibles tà d’aquò n’ajin pas trencat l’ahar, que seguirem durant annadas a discutir ,cadun a perpausar lo son sistema reformat,etc…Qu’es la creacion d’aqueth gart d’especialistes reconeixuts que’ns cau demandar,un gart benlèu emparat sus un aute gart d’usatjans com nosautes entà esvitar sistèmas magnifics e lusents mès chic realistes…Qu’es un aut desbat !

  • Lavetz !

    Mercès d’aver responut. Ne sèi pas si m’i divi har en francés o pas, vam díser que pr’un còp, que hèci ua camaliga aus principis mons !

    Bon. Hmm, hmm. Voyons voir.

     Pour ce qui est du "ou". Bien sûr, c’est un graphème franco-français. Mais justement ! D’un point de vue strictement terre à terre, l’on ne parle gascon qu’en France (hors Val d’Aran). Alors, autant s’appuyer sur des bases que tout le monde maîtrise pour relier la langue écrite à l’onomastique ! Et il ne faut pas oublier que ce "ou" était le graphème des Camelat, des Palay, ou de Guillaume Ader, qui écrivait "lou" en 1605... (si vous écoutez les occitanistes, 400 ans,semble être récent...)
     Pour ce qui est des consonnes étymologiques muettes. Si j’écris "trobadorenca", c’est que ce mot, je le connais. Je n’écris pas "un pedicòt" parce que j’ai vu le mot "pèd" écrit avec un "d" et que je me suis lancé à faire un mot dérivé au pif ! J’écris ce mot car je le maîtrise. Soit je connais ce mot, dans ce cas là, sa consonne muette ne m’est en rien utile, soit j’en suis ignorant et dans ce cas-ci, je ne peux deviner le mot dérivé juste par une consonne finale (que je ne peux savoir muette, pour le coup). Il est déjà certain que le gascon est une langue quasi éteinte (voir l’étude de Fabrice Bernissan), l’écrit sera donc de plus en plus important, et si nous n’adaptons pas la graphie pour plus de lisiblité, nous irons, comme le dit Aimé Jacquet, vers de grandes "déconvenues". J’ai parfois l’impression que l’écrit est là pour "faire joli" (et ça c’est pas Aimé Jacquet qui le dit).
     Les lettres "bonus" que personne ne prononcent : comme dans "quauquarren", "tanben", le "i" de "deishar" etc... On dit que c’est une graphie englobante. Mais la graphie ne doit-elle pas être au service de l’oralité ? N’est-ce pas la prononciation englobante qui devrait guider la graphie et non le contraire ?! Il n’y a qu’à jeter un coup d’oeil à l’ALG pour avoir une idée sur ce sujet : si ces lettres y sont c’est juste pour rapprocher le gascon du languedocien et donner l’impression d’une unité... Mais les différences n’aident-elles pas à apprécier l’unité des langues occitanes ?

    Aquí que l’atz, monde, qu’èra lo mon pleitei deu desser en francés per los qui ne saben pas legir lo gascon !

  • Bedetz sus aquet sit la sintèsa de PJMOmas

    Un aperçu de la langue gasconne 29 Juin

    http://gasconha.com/spip.php?article194

    e lous fixiers de H. Lartiga, e tant d’autes hius tabé.

  • Oc. Mercès mes ne’m lanci pas atau, a le vista bornha ! Que conexi aqueth mounde, bè !


Un gran de sau ?

(connexion facultative)

  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document

Dans la même rubrique :


 

Sommaire Noms & Lòcs