- Tederic Merger

esquiç

français : déchirure, accroc

esquiç de carn : déchirure musculaire. [Rei Bèthvéder]
esquiçar : déchirer. [Per Noste]

Multidiccionari francés-occitan


 

Grans de sau

  • Qu’èi trobat esquishat dens lo libe Lo hiu tibat de Pèire Bèc :
    « que vedom a passar un petit flòc de soldats alemands qui’s replegavan. Magres, pipauts, esquishats, òrrament palles, destariolats. »
    [p.187, edicion "Pròsa gascona"]
    Supausi que esquishat e vòu díser "déchiré" (los vestits ?).
    Pèire Bec que parla ací deu replegament deus soldats alemands en 1945 a la des.hèita de Hitler. Eth qu’èra un joen trabalhaire forçat en Alemanha.
    Dens "Lo hiu tibat", que conta los sons sovenirs d’aquera epòca.
    Que s’i vei qu’èra hèra adaise en lengas : l’aleman, mès tanben l’italian... e quan cau parlar anglés (« Bèc, tu qui parlas anglés, que vengues dab jo »), que s’i hè ! De que héser l’universitari occitanista qui estot...
    Qu’aimerí totun sàber çò qui creet en eth aquera competéncia e aqueth gost entà las lengas... Lo mitan familiau, pensi...

  • Dens l’idiolècte de Pèir Bèc, esquishar / esquixar correspond evidentament au vèrbe "déchirer". Aquera varianta d’esquiçar se retròba esporadicament dens les Lanas e lo Gèrs (cf. Thesoc).

  • Normativament benlhèu se deu escriure EsquiNçar d’un biais panoccitan, que las N internas plan sovent s’amudissen.

    En catalan :

     Esquinçar ("Messi s’ha fet un esquinç al bessó dret") e Esqueixar (latin o meilèu italic *exquintiare, ‘dividir en cinc parts.
     Esqueixar (la famosa Esqueixada -de peis - de ’Esqueixar el bacallà’ : ne har bocins) (benlhèu derivat de ’esqueix’, en supausant que ’esqueix’ venga de ’schidiu’) ; o de ’queix’<*capsu, oc. ’cais’, gasc. ’queish’)


Un gran de sau ?

(identification facultative)

  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.

Ajouter un document